Ojos de brujo
Aocaná
Respira.. positivate y riete de tí toa la vidaRenace.. quien dijo que era fácil la partidaTú eliges... juégala! Descansa.. Carretera y mantaTranquilita niña y no pierdas la calmaque tó llega, tó llega, tó llega...Solo tarda lo que tiene que tardarRespira! Coge aire!Respira!! El viento sopla, casi cada día, algún ratillo,casi como todos los dias, pero nunca igualResuelve el pulso!Déjate llevar! Déjate llevar!Para los tic-taques y la cuenta atrás¡Coge aire! Así no hay manera, suelta gas y frenaTira la moneda, tú tienes maderaConserva tu eje, no pierdas el esteCon el que arremete, nuestro soniqueteNo es ningún discurso, resiste al impulsoNo pierdas el pulso, esto es un abuso. Ven p'acá morena y abandona penasNo pierdas la calma, falta mucha tela.Respira. Coge aire ¡¡¡ Respira !!!La vida es breve y dos veces bellatres veces dura y cuatro te revientacinco veces te adormece y otras de desvelauna te equivocas y otra aciertasuna entiendes y otra no entiendes una mierday otra dan las seis y mediala rueda sigue... ¡vaya dilema! ummmmm Playas mojadas, bajan la guardiaen mi cabezay la espuma de tu cuerpo que embelesa y que dá ganasasí despacito reconozco libertadYo que más quiero:te escribo mis canciones, descansan mis visionesle canto a la alegria, que se vayan desdichas y desamorespor un instante...sin dan las siete...¡que más da! Así no hay manera, suelta gas y frenaTira la moneda, tú tienes maderaConserva tu eje, no pierdas el esteCon el que arremete, nuestro soniqueteNo es ningún discurso, resiste al impulsoNo pierdas el pulso, esto es un abuso.
... qui va dir que era fàcil la partida?
Aquesta cançó forma part de l'album (Techarí ) que va acabar de donar fama mundial al grup barceloní Ojos de Brujo. Grup creat fa deu anys al barri del Raval, es va gestar com a projecte en cases ocupes i centres socials. Sempre ha tingut molt clara la seva vocació de ser portanveu de moviments socials, d'estils de vida que van a contracorrent. Tot i això la fama (i l'edat) poden amb tot i sembla que en el seu darrer àlbum (Aocaná) han caigut sota tentacles de marca capitalista (Warner ha editat el seu últim disc quan els altres van ser autoeditats pel grup).La cançó ens parla d'un sistema que ens oprimeix que no ens deixa respirar, del fer, fer i fer i ens crida a parar, a aturar-nos. En paraules de la cantant:"La cultura te marca unas metas de lo que esta bien y lo que esta mal y el sistema te dice si eres un perdedor o un ganador." Marina, cantant de Ojos de BrujoEn l'evangeli de la dona adultera mestres de la llei i fariseus ("el sistema") condemnen sense capacitat de perdó. Avui en dia es un sistema econòmic, de valors, d'informació que no ens deixa escollir, que no te misericordia, que no perdona.Podriem traduir les paraules finals de Jesús amb les paraules de la canço "Renace.. quien dijo que era fácil la partida? Tú eliges... juégala". Això ens diu Jesús a cadascú de nosaltres cada dia. Ja respires tu de tant en quant d'aquest sistema en el que estem ficats? Quines eines tens per a "soltar gas" i frenar?
Una que va respirar (Joan 8, 3-11)
Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: --Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat? Ella va respondre: --Ningú, Senyor. Jesús digué: --Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
