Caus a terra molt avall
creus que no te'n sortiràs,
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribarà demà!
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l'univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
La cançó dels Lax'n'Busto parlen del Carpe Diem, de gaudir i aprofitar el moment pressent fins al màxim. Seria com un equivalent d'una altra pel·lícula d'aquells anys, "El club dels poetes morts", on un professor convida als seus alumnes a llegir i practicar la poesia de Henry David Thoreau:
"Me'n vaig anara als boscos perquè volia viure sense pressa. Volia viure intensament i xuclar-li tot el suc a la vida. Deixar de banda tot allò que no era vida, per no descobrir, a l'hora de la meva mort, que no havia viscut."
En "color cristià" també hi ha una versió del Carpe Diem que s'anomena "Regne de Déu". Jesús no feia més que anar predicant a tort i a dret que "el Regne de Déu ja és aquí". Posant-ho en paral·lel amb la cançó: que la Vida i l'Amor de Déu t'estan esperant i que depén de tu que t'hi llencis, que hi confiis, que hi creguis sense reserves.
Creador de l'Univers. Vull ser un petit llapis sostingut per la teva mà.
No importa en quina superfície em vulguis emprar. No importa les circumstàncies o les condicions en les que em trobi. Tan sols aguanta'm a les teves mans.
Jesús, vull ser un llapis útil i de profit. Quin privilegi tan meravellós poder estar a les teves mans! Perquè sé que cada moviment tindrà un propòsit.
Ah, Senyor, afila'm!. Treu-me punta tant com calgui perquè pugui ser de servei a les teves mans. Empra aquest llapis i escriu en el cor de les persones que em trobi pel camí sobre la teva pau, el teu amor, la teva bondat.
La teva mà és el lloc perfecte per aquest llapis. Tu seguiràs escrivint mentre em sostinguis. Només a les teves mans podré ser útil i de profit.
Aviat podrem llegir cadascuna de les històries que Tu, Creador de l'Univers, has escrit en cadascun d'aquests cors.
(Noemí Caiazzo, missionera a Nicaragua)
