Sopa de Cabra
Plou i fa sol
Fas mala cara. Per què corres tant?Tens massa presa, mira al teu voltant.No tens res a perdre, marca el teu ritme, no cal pensar tant.De què et protegeixes? T'està costant. Sempre esperes temps millors,Potser ja han arribat. Ei deixa'm dir una cosa: Tu ets molt més important , em sembla a mi.El món va donant voltes,Tot sempre anirà canviant, no has de patir. Tothom et parla del bé i del mal,Massa paraules, mitges veritats. Busca el teu centre, i el món tot sol començarà a girar.Busca respostes. T'ho has preguntat? Ei, deixa'm dir una cosa:Tu ets molt més important, ho has de sentir.El món donarà voltes,Tot sempre va canviant, no has de patir. Muntanyes russes, amunt i avall,Puges i baixes, no s'acaba mai,No et pots parar. Busca un lloc on aterrarO no ho explicaràs.
... Nada te turbe!
Ja ha passat la moda de "el gran hermano", aquell grup de música de fa tants anys s'ha desfet, estem a la era post-moderna i també post-pujol, el Núñez ja no és el president del barça, aquell amic se n'ha anat d'Erasmus i aquella altra s'ha independitzat. La "operación triunfo" ja ha caducat i ara s'estan pensant quina nova pastanaga ens posen al davant. I tu on vols aterrar?, A què et vols agafar?, Quin és el teu centre de gravetat?. Hi ha una tal Teresa d'Àvila que no coneixia això de les muntanyes russes de la cançó però va formular així el seu centre:
"Nada te turbe, nada te espante,Todo se pasa, Dios no se muda,La paciencia todo lo alcanza,Quien a Dios tiene nada le falta,Sólo Dios basta."
