Els Pets
Respira
Caminessense mirar-merumioun altre cop,silencisque fan més mal que les paraules de tots dos.Somiesla seva cara,el pensesi no sóc jo.Acabes de decidir que l'únic cert és un errorDius cansadamentre esquives la miradabona nit amb veu tan tristaque no em veig amb cor de dir-teQue a vegades el món em fa por,a vegades no tinc la raó.porta l´aire olor de demà;no fa gaire em vas estimar.esperesuna trucada,arribomassa aviat,despengesi ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat.Inventes una altra excusa,l´escoltodissimulant,remenesaquella foto on em mires com abans.Dius com sempreque no ajusti la finestrai així arriba una altra nit antiga,freda com el vent que es filtra.A vegades el món em fa por,a vegades no tinc la raó.porta l´aire olor de demà;no fa gaire em vas estimar.Coses que nosón de tu i joomplen els marges i els pinten de fosc.Bales de dolobren ferides que el temps no resol.A vegades el món em fa por,a vegades no tinc la raó.porta l´aire olor de demà;no fa gaire em vas estimar.
... però passo d’engegar-ho tot a rodar.
Com és que hi ha dies en els que un té la sensació que algú te la té jurada?. Com pot ser que, sense cap dolenteria, la vida i allò que en altre temps ens tornava bojos d'alegria s'enfosqueixi? És com descobrir-se caminant des de fa estona sense saber on és el terra. Amb prou feines queda un record de quelcom autèntic que ens va fonamentar i que encara és l'excusa que ens mena a no llençar la tovallola i seguir endavant malgrat el vertígen i la por. Potser sí que St. Ignasi intuí alguna cosa quan recomanava a la gent allò de "en tiempo de desolación: no hacer mudanza".
Recorda... no tinguis por
"Shemà Israel... "Recorda Israel..."Quantes vegades Déu Pare ens ho recorda: "No t'oblidis de mí", doncs en els moments difícils no tenim més esperança que la promesa i el somni que vam palpar en altres temps. "No tingues por Maria...""No tingueu por dels qui poden matar el cos...""No tingueu por davant dels tribunals...""No tingueu por pastors, us anuncio una bona nova..."
