Ho sento molt si m'adormo amb Vent del plà, ho sento molt,
ho sento molt si deixo pèls a la dutxa, ho sento molt,
ho sento molt si trepitjo la cuina fregada ho sento molt,
ho sento molt si tolero la brutícia ho sento molt.
Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
Ja n'aprendré de somriure a ca te mare, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a fer aquell plat que t'agrada, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a canviar el paper de vàter, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a tirar-te algun "piropo", ja n'aprendré.
Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués (no, no)
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
En una tribu apache,
(...)
Deia St Joan Berchmans que "la vida comunitària és la màxima penitència"... no sé si n'hi per tant, o quina era la comunitat que tant "edificava" al pobre Joan fins a santificar-lo, però sí és cert que en el conviure apareixen les deixadeses, rareses i contingències de cadascú. La cançó ens parla de tot això, de prendre's la vida amb humor, tocant de peus a terra però amb esperança, sense enviar-ho tot a pastar fang a la primera.
Cal acceptar aquest "a vegades" en el nostre dia a dia. Alguns en diuen "abnegació", viure amb esperança, tenir paciència... Quins són aquests "a vegades" en la teva vida? Et dones una oportunitat, el "ja n'aprendré" que canten Els amics de les arts?
(...) I els digué aquesta paràbola:
Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, 9 a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar (Jn 13, 6-9)
