Gossos
El jardí del temps
Has de trepitjar fortsi vols venir amb mi.Has de voler-ho tot,jo no vull escollir.Ens han ensenyat tantes cosesque no es veu l'essènciai no vull girar a mig camíi veure el que m'he perdut,per molt que estigui sol.Coneixerem algúque ens farà ser més purs,serens a mitjaniti ens traurem els vestits.I ens sentirem grassos i lliuresentre tanta merdai ens desitjarem coses més bonesde cara al futur.Perquè quan ja ningú hi creu,comença a ploure?I ho mulla tot.No has fet tard!No hem de cremar-ho tot,has d'anar molt més lluny.Pregunta't tu que potsi ens faràs veure el futur.I ens sentirem fora del llocd'on anaven les coses,ja és hora que acceptis que avuihas de jugar el teu paper.Per molt que et pensisque tu ets una insignificançaformes part del tot.Has de trepitjar fortsi vols venir amb mi.Has de voler-ho tot,jo no vull escollirNo has fet tard,mai és tard!
quan Jesús et crida
Coneixerem Algú que ens farà més purs... potser ja el coneixem, potser no el coneixem prou, però hi ha hagut un Home que ha cridat a d'altra gent per realitzar un projecte genial: "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics." Davant la crida em puc sentir insignificant, feble, poca cosa, però quan ja ningú hi creu... comença a ploure. És a dir: la força de l'amor es realitza en la nostra feblesa i, per tant, no hem d'esperar a ser perfectes ni súperhomes per a poder seguir a Jesús. No fem mai tard per apuntar-nos a la seva aposta. Si més no, mira els amics de Jesús; Ell els va escollir entre la gent normal, senzilla, i això ens anima a deixar-nos fer per Ell.
“has de trepitjar fort si vols venir amb mi ...” (Lc 9, 61)
Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis.Jesús li respongué:Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap. A un altre li digué: Segueix-me. Ell respongué: Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.Jesús li contestà:Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu. Un altre li digué: Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva. Jesús li va respondre:Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu.
