Celtas Cortos
En estos días inciertos
Si tienes miedo a la viday te asusta respirarsi tienes pánico al mundoy ves que vas a explotar. y ves que vas a explotar.Si la vida es una mierday te vas a suicidarsi tienes miedo a la gentey tienes miedo de hablar.Si la vida es agresivay no la puedes cambiarsi tu vida es depresivay no encuentra un sonido al verbo amary si ya no tienes cartas que jugar.ABRE LOS OJOS, ESPABILA DE UNA VEZ,GRITA Y PELEA, Y NO TE DEJES VENCER.NO HAY UN CAMINO, TU TE LO DEBES HACER.ESCUCHA HERMANO: PONTE LAS PILAS Y A CORRER.Si buscas en la basuray no encuentras tu papelsi sigues en tu postura si sigues en tu posturaquerrás desaparecer.Y si sales por las nochesy no paras de beberseguirás siempre tan soloque odiaras amanecer.Si no encuentras un amigoy no encuentras tu mujer.Si te sientes tan perdidoy no encuentras un sentido al verbo ser,y si ya no tienes cartas que perder.ABRE LOS OJOS, ESPABILA DE UNA VEZ,GRITA Y PELEA, Y NO TE DEJES VENCER.NO HAY UN CAMINO, TU TE LO DEBES HACER.ESCUCHA HERMANO: PONTE LAS PILAS Y A CORRER.El hombre ha vendido su alma aldiablo por la pasta, por el asfalto, porun cuento de hadas que es asfalto.Desde que naces ya te meten prisa:a estudiar, a currar, el primero detodos hay que llegar.Somos una legión de mudos que nosabe, no contesta, nunca opina nimanifiesta.Caminamos siempre solos sin contar conlos demás. Nos oprimen por la telepor la calle y en el barLa vida se ha vuelto dura. No estafácil avanzar. De este cubo debasura deberemos escapar.
Aixeca't, pren la llitera, camina
Et manca sentit? Estas desesperat?... Tot el missatge de Jesús és aixó: "Déu és Pare, t'estima i et diu: Tu sí que vals!, Aixeca't i cambia la teva vida!". Si ens fixem en els evangelis veurem que els "miracles" de curació de Jesús no interessen tant per ser una mena de fenòmen "paranormal", sinó perquè alliberen a les persones de tot allò que els impedeix ser feliços de debó i de viure encarats a Déu, la Fe, l'Esperança... La cançó dels Celtas Cortos també parla d'alliberar-se d'allò que ens anorrea (el consum, el nihilisme, el desamor, la desesperança, la droga...) i ens torna cecs i paralítics. Nosaltres, però, sabem que això no ho aconseguirem, només, a base del propi esforç i lluita. La nostra predisposició per a cambiar és bàsica, però creiem que Jesús ens pot donar la lucidesa per obrir-nos els ulls i reconéixer tot allò que ens paralitza i ens anorrea (el que en la tradició cristiana s'ha anat anomenant "pecat").
Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític: --Fill, et són perdonats els pecats. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué: --Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: --T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa. Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien: --No havíem vist mai res de semblant. (Mc 2, 1-12)
