T'aixeques maleint un cop més
que no arribes a fi de mes.
Te'n vas en lo metro a currar
i's torna a destorbar.
Arribes a la faena tard
i'l quefe ia t'està esperant
en la carta de despido a la mà
i un boli pa firmar.
Tan de bo la vida fos com uns cabells destenyits
i en quatre cops de tisora m'alliberés dels neguits
Demà me'n vaig a la pelu
pa rapar-me les tristeses,
pentinar-me les idees
i tenyir-me d'alegria
totes les penes.
Malviure com un bonament pot no's un somni de vida,
però encara'm fa molt menos goig viure d'una mentida.
Tinc molt clar que la millor medecina
és foter-li bona cara a la vida
i enviar tots los malrollos a cagar a la via.
Tan de bo pogués canviar de vida com canvio de look
i en un monyo al mig del cap li tragués tot lo suc.
Demà me'n vaig a la pelu
pa rapar-me les tristeses,
pentinar-me les idees
i tenyir-me d'alegria
totes les penes.
A vegades cal posar el comptador a zero, deixar que ens facin una bona esporgada anímica de totes aquelles branques de mal rollo que no ens deixen respirar. En les nostres relacions també cal tallar amb els mals rotllos, encara que això impliqui fer una retallada a aquella memòria que encara restar ressentida i dolguda.
Anar a la pelu és donar una altra oportunitat (Lc 13, 6-9), és esperar cada dia que el fill pròdig torni (Llc 15, 11-32), és ser capaç de perdonar setanta vegades set. (Mt 18, 21-35), és saber que el Regne de Déu és viure en un any de gràcia en el que tot és perdonat per recomençar de zero (Lc 4, 16-21)
Ves a la pelu! Deixa't rapar per l'amor de Déu com qui esporga una vinya! (Jn 15, 1-10)
Dinàmica de l'arbre:
Dibuixa un arbre i posa nom a les seves branques com si fos la teva vida. Posa-hi també allò que cal esporgar. Dibuixa-i també els fruits que n'esperes.
Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
