Muéstrame cómo es,
prometo que esta vez todo va a salir bien.
Ahora tengo una misión,
ven y camina de mi mano,
camina a mi lado, conmigo.
Sólo enséñame para que pueda ver
porque en mi vida he fracasado
una y otra vez, una y otra vez.
Está por todas partes,
está rondando por aquí,
ha venido a verte,
a quedarse junto a ti.
Muéstrame cómo es,
prometo que esta vez todo va a salir bien,
todo va salir bien.
Mantente unido a tu família,
en sus cadenas serás libre,
con ellos serás libre, con ellos.
Sólo enséñame para que pueda ver
porque en mi vida he fracasado
una y otra vez, una y otra vez.
Está por todas partes,
está rondando por aquí,
ha venido a verte,
a quedarse junto a ti.
Diu la cançó que “Jesús ha vingut a veure’t, a restar junt amb tu”, una frase molt semblant a la que diu el Ressuscitat quan envia als seus deixebles arreu del món per anunciar a Crsit: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). També hi trobem una petició: que Jesús pugui caminar sempre al seu costat, que jo pugui compartir la seva missió. Aquest desig no el formula una persona que té ganes de ser un heroi, una persona forta i ferma, sinó més aviat l’autor de la cançó es considera feble i reconeix que molts cops ha caminat erràticament i a les palpentes. El seguiment de Jesús no s’ofereix a aquells que són autosuficients o orgullosos, sinó precisament a aquells que són conscients que els han salvat i que, en certa menera, amb Jesús “es juguen la vida”. Els apòstols no són gent amb estudis, savis o rics, sinó gent senzilla que se sent atreta per la figura de Jesús. La crida de Jesús mai és un privilegi o una mena de medalla que un pugui presentar com un tret diferencial i exclusiu en contra de ningú, sinó que més aviat es tracta de posar-se al servei de tants altres que també necessiten escoltar i viure l’Evangeli.
Ser enviat en missió comporta, en certa manera, esdevenir "un altre Crist" per al món d'avui. Per això aquesta pregària és una invitació a que la nostra vida pugui ser transparència d'Aquell de qui es vol donar testimoni.
Crist no té mans; només té les nostres mans per allargar-les a aquell qui ho necessita.
Crist no té peus; només té els nostres peus per caminar amb aquell qui camina sol.
Crist no té llavis; només té els nostres llavis per consolar a aquell qui està trist.
Crist no té ajuda; només té la nostra ajuda per ser portadors del seu missatge.
Nosaltres som el darrer missatge de Déu escrit en fets i paraules.
Nosaltres som la única Bíblia que la gent pot llegir encara.
(Anònim s.XIV)
