Oh my name it is nothin’ / My age it means less
The country I come from / Is called the Midwest
I’s taught and brought up there / The laws to abide
And that the land that I live in / Has God on its side
Oh the history books tell it / They tell it so well
The cavalries charged / The Indians fell
The cavalries charged / The Indians died
Oh the country was young / With God on its side
Oh the Spanish-American / War had its day
And the Civil War too / Was soon laid away
And the names of the heroes / l’s made to memorize
With guns in their hands / And God on their side
Oh the First World War, boys / It closed out its fate
The reason for fighting / I never got straight
But I learned to accept it / Accept it with pride
For you don’t count the dead / When God’s on your side
When the Second World War / Came to an end
We forgave the Germans / And we were friends
Though they murdered six million / In the ovens they fried
The Germans now too / Have God on their side
I’ve learned to hate Russians /All through my whole life
If another war starts / It’s them we must fight
To hate them and fear them / To run and to hide
And accept it all bravely/ With God on my side
But now we got weapons / Of the chemical dust
If fire them we’re forced to / Then fire them we must
One push of the button / And a shot the world wide
And you never ask questions / When God’s on your side
Through many dark hour / I’ve been thinkin’ about this
That Jesus Christ / Was betrayed by a kiss
But I can’t think for you / You’ll have to decide
Whether Judas Iscariot / Had God on his side
So now as I’m leavin’ / I’m weary as Hell
The confusion I’m feelin’ / Ain’t no tongue can tell
The words fill my head / And fall to the floor
If God’s on our side / He’ll stop the next war
Oh, el meu nom no vol dir res, / l'edat que tinc, menys.
La terra on vaig nèixer / se'n diu el Midwest:
allà jo vaig crèixer / i vaig aprendre-hi les lleis.
I aquesta terra on visc / té Déu al seu costat.
Oh, el llibre d'Història / ho diu molt clar:
els genets atacaren, / els indis van caure;
els genets atacaren, / els indis van morir.
Oh, el país era molt jove / amb Déu al seu costat.
Oh, la guerra amb Espanya / va tenir el seu moment.
La de Secesió / va durar molt poc.
I em van fer aprendre / els noms dels herois,
Amb el revòlver al puny / i Déu al seu costat.
La primera gran guerra / vingué i se n'anà.
Les raons per matar-se / mai no les he sabut,
peró m'han fet acceptar-ho / acceptar-ho amb orgull,
car els morts mai no es compten/quan Déu és al teu costat.
Quan la darrera guerra / arribà a la fi
perdonàrem els nazis / i ens hi férem amics.
Encara que cremaren sis millions / fregits als seus forns,
Els alemanys també tenen ara/ a Déu del seu costat.
He aprés a odiar els russos / dés que jo sóc al món.
I si ve una altra guerra / els haurem de matar.
Témer i evitar-los, / córrer i amagar-se
i acceptar-ho amb coratge / i Déu al meu costat.
Peró ara tenim armes / d'acció química.
Si ens les fan prémer, / prémer-les haurem:
Apretar el botó / i matar tot el món.
I no facis preguntes / si Déu és al teu costat.
Durant hores ombrives / he estat pensant sobre això:
que Jesucrist / fou traït per un bes.
però no puc pensar per tu / pensar i decidir:
si Judes també tingué / Déu al seu costat.
Així que ara mentre marxo / cansat com un dimoni,
la confusió que sento / cap llengua la pot explicar.
Les paraules m'omplen el cap/ i cauen a terra:
Si Déu és amb nosaltres / pararà la propera guerra.
La cançó de Bob Dylan és una crítica a tots aquells que, més que fer la voluntat de Déu, usen el seu nom per imposar la seva voluntat amb violència. Si Déu és Déu, com diu Bob Dylan, no hi haurà més combats. En un moment de la cançó l’autor parla de Judes, aquell apòstol que va traïr a Jesús lliurant-lo a la passió amb un bes, tota una perversió de l’acte d’amor i estima que representa (Lc 22,48). Molt sovint la nostra relació amb Déu és tan traïdora com el bes de Judes que cita la cançó; diem que l’estimem participant en ritus religiosos mentre demanem el nostre propi benefici.
Tots els grans imperis han volgut comptar amb un gran relat que posés a Déu al seu costat, sovint divinitzant al mateix líder. En època de Jesús l’emperador romà era considerat un déu, però la dinàmica de Déu és una altra ben oposada a l’exercici del poder o la violència i, més que fer-se present des del centre de l’imperi, Roma, Déu opta per encarnar-se i posar-se al servei dels més petits en una de les seves perifèries: Galilea.
Durant el Parlament Mundial de les Religions que es celebrà a Barcelona l'estiu del 2004, les diferents religions van signar un manifest a favor de la pau. Aquí en tens un fragment:
"Nosaltres, homes i dones de diferents religions i regions del planeta, ens adrecem a totes les persones, religioses i no religioses, amb el propòsit de manifestar-los que estem convençuts que:
Tots som responsables de cercar un ordre mundial millor; Resulta imprescindible un compromís amb els drets humans, amb la llibertat, la justícia, la pau i la conservació de la Terra; Les nostres diferents tradicions religioses i culturals no han de ser obstacles que ens impedeixin treballar junts, activament, contra qualsevol forma de deshumanització i a favor d'una major humanització; Els principis exposats en aquesta declaració poden ser compartits per tot ésser humà animat per conviccions ètiques, estiguin o no fonamentades religiosament; nosaltres, com a éssers humans orientats espiritualment i religiosament, que fonamenten la seva vida en una realitat última i n'obtenen una actitud confiada, mitjançant l'oració o la meditació, a través de la paraula o del silenci, la seva força espiritual i la seva esperança, ens sentim en l'especialíssima obligació de procurar el bé de la humanitat sencera i de tenir cura del planeta Terra; no ens considerem millors que els altres, però tenim fe que la saviesa secular de les nostres religions serà capaç d'obrir nous horitzons de cara al futur."
(Cap a una ètica mundial, una declaració inicial. 1993)
