You'll remember me when the west wind moves
Upon the fields of barley
You'll forget the sun in his jealous sky
As we walk in the fields of gold
So she took her love
For to gaze awhile
Upon the fields of barley
In his arms she fell as her hair came down
Among the fields of gold
Will you stay with me, will you be my love
Among the fields of barley
We'll forget the sun in his jealous sky
As we lie in the fields of gold
See the west wind move like a lover so
Upon the fields of barley
Feel her body rise when you kiss her mouth
Among the fields of gold
I never made promises lightly
And there have been some that I've broken
But I swear in the days still left
We'll walk in the fields of gold
We'll walk in the fields of gold
Many years have passed since those summer days
Among the fields of barley
See the children run as the sun goes down
Among the fields of gold
You'll remember me when the west wind moves
Upon the fields of barley
You can tell the sun in his jealous sky
When we walked in the fields of gold
When we walked in the fields of gold
When we walked in the fields of gold.
Em recordaràs quan el vent occidental es mou
Sobre els camps d'ordi
Oblidaràs del sol en el cel gelós
Mentre caminem pels camps de l'or
Així que ella va prendre el seu amor
Per mirar per un temps
Sobre els camps d'ordi
En els seus braços va caure quan el cabell va baixar
Entre els camps de l'or
Et quedaràs amb mi, tu seràs el meu amor
Entre els camps d'ordi
Oblidem el sol en el cel gelós
Mentre estem en els camps de l'or
Vegi el moviment del vent oest com un amant
Sobre els camps d'ordi
Sent que el cos s'aixeca quan li besem la boca
Entre els camps de l'or
Mai vaig fer promeses a la lleugera
I hi ha hagut alguns que he trencat
Però juro en els dies que encara queden
Caminarem en els camps de l'or
Caminarem en els camps de l'or
Han passat molts anys des d'aquells dies d'estiu
Entre els camps d'ordi
Veure els nens corren a mesura que caigui el sol
Entre els camps de l'or
Em recordaràs quan el vent occidental es mou
Sobre els camps d'ordi
Vostè pot dir-li al sol en el cel gelós
Quan caminem als camps de l'or
Quan caminem als camps de l'or
Quan caminem als camps de l'or.
No t’ha passat mai que un cert paissatge, un objecte, una olor o una cançó et porten el record d’una persona estimada? Això és el que explica el cantant Sting en aquesta cançó: el camp de blat daurat li recorda el cabell daurat de l’estimada del protagonista de la cançó.
Hi ha gent que escull com ser recordada, i aquest és el cas de Jesús de Natzaret que, en el darrer sopar amb els seus amics, els va donar dues pistes per tal que el poguèssin trobar sempre: el servei als altres (el lavatori de peus) i trobar-se per celebrar l’eucaristia (el pa i el vi).
La imatge empreda per Sting també val per recordar la presència de Crist en el món per als cristians. El camp de blat apareix diverses vegades al llarg de la Bíblia i, especialment, en les paràboles de Jesús (El bon sembrador, la paràbola del blat i el jull…). Passejar per un camp de blat pot ser també una molt bona manera de fer pregària i obrir-se a l’Evangeli.
Va ser llavors que va aparèixer la guineu: Bon dia - va dir la guineu.
- Bon dia - va respondre educadament el petit príncep, que es va donar volta però no va veure ningú.
- Sóc aquí - va dir la veu -, sota la pomera ...
- Qui ets? - va dir el petit príncep. - Ets molt bonic ...
- Sóc una guineu - va dir la guineu.
- Vine a jugar amb mi - li va proposar el petit príncep. - Estic tan trist ...
- No puc jugar amb tu - va dir la guineu. - No estic domesticat.
- Ah! perdó - va dir el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
- Què vol dir "domesticar"?
- No ets d'aquí - va dir la guineu -, què busques?
- Busco els homes - va dir el petit príncep. - Què vol dir "domesticar"?
- Els homes - va dir la guineu - tenen escopetes i cacen. És ben molest! També crien gallines. És el seu únic interès. Busques gallines?
- No - va dir el petit príncep. - Busco amics. Què vol dir "domesticar"?
- És una cosa massa oblidat - va dir la guineu. - Vol dir "crear lligams ..."
- Crear lligams?
- És clar - va dir la guineu. - Encara no ets per a mi més que un nen igual que cent mil nens. I no et necessito. I tu tampoc em necessites. No sóc per a tu més que una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu únic al món ...
- Començament a entendre - va dir el petit príncep. - Hi ha una flor ... crec que m'ha domesticat ...
- És possible - va dir la guineu. - A la Terra es veuen tota mena de coses ...
- Oh! no és a la Terra - va dir el petit príncep.
La guineu va semblar molt intrigada:
- En un altre planeta?
- Sí.
- Hi ha caçadors en aquell planeta?
- No.
- Això és interessant! I gallines?
- No.
- Res és perfecte - va sospirar la guineu.
Però la guineu va tornar a la seva idea:
- La meva vida és monòtona. Jo cassó gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. M'avorreixo, doncs, una mica. Però, si em domestiques, la meva vida resultarà com il·luminada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar sota terra. Els teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! Veus, allà lluny, els camps de blat? Jo no com pa. El blat per a mi és inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és trist! Però els teus cabells color d'or. Llavors serà meravellós quan m'hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar-te. I em agradarà el soroll del vent entre el blat ...
La guineu va callar i va mirar llargament el petit príncep:
- Si us plau ... domestíca’m! - va dir.
- Em sembla bé - va respondre el petit príncep -, però no tinc gaire temps. He de trobar amics i conèixer moltes coses.
- Només es coneix el que un domestica - va dir la guineu. - Els homes ja no tenen més temps de conèixer res. Compren coses ja fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes no tenen més amics. Si vols un amic, domestíca’m!
