Era el negre profund dels teus ulls
des del fons de la teva mirada.
S'intueix el fulgor d'una llum
però és tan tènue i tan lleu i s'apaga.
Deixa'm creure,
deixa'm creure en tu.
Un estel en la nit clara d'hivern
em fa allunyar enmig de la tempesta.
La teva ombra envoltada de llum
reflexa la lluna rere la finestra.
La cançó parla d'algú que està a les portes de conèixer l'altre, de voler fer-hi confiança, de creure-hi. Posa't la cançó com a pòrtic d'entrada per la lectura contemplativa del text complementari. Fixa't en el joc de mirades de Jesús i el jove ric que li demana creure en Ell... però la guspira s'apaga.
Dinàmica grupal: Fer un joc de coneixement i confiança. Aquesta podria consistir en fer una roda de coneixement o bé tapar-se els ulls i deixar-se caure confiant en que els altres et sostindran.
Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: -Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: -Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.Ell li va dir: -Mestre, tot això ho he complert des de jove.Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: -Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: -Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
