Don't worry about a thing,
'Cause every little thing gonna be alright.
Singin' "Don't worry about a thing,
'Cause every little thing gonna be alright!"
Rise up this mornin',
Smiled with the risin' sun,
Three little birds
Pitch by my doorstep
Singin' sweet songs
Of melodies pure and true,
Sayin', ("This is my message to you")
Singin' "Don't worry 'bout a thing,
'Cause every little thing gonna be alright."
Singin' "Don't worry (don't worry) 'bout a thing,
'Cause every little thing gonna be alright!"
Rise up this mornin',
Smile to the risin' sun,
Three little birds
Pitch by my doorstep
Singin' sweet songs
Of melodies pure and true,
Sayin', "This is my message to you"
Singin' "Don't worry about a thing, worry about a thing, oh!
Every little thing gonna be alright. Don't worry!"
Singin' "Don't worry about a thing" I won't worry!
"'Cause every little thing gonna be alright."
Singin' "Don't worry about a thing,
'Cause every little thing gonna be alright" I won't worry!
Singin' "Don't worry about a thing,
Cause every little thing gonna be alright."
Singin' "Don't worry about a thing, oh no!
'Cause every little thing gonna be alright!
No et preocupis per res
Perquè tot estarà bé
Cantant: "no et preocupis per res
Perquè tot estarà bé"
M’he aixecat aquest matí
He somrigut amb el sol naixent
Tres ocellets
S’apropen al llindar de la meva porta,
Cantant dolces cançons
Amb melodies pures i veritables,
Dient: "Aquest és el meu missatge per tu"
Cantant: "no et preocupis per res.
Perquè tot estarà bé."
Cantant: "no et preocupis per res.
Perquè tot estarà bé."
M’he aixecat aquest matí.
He somrigut amb el sol naixent.
Tres ocellets
S’apropen al llindar de la meva porta ,
Cantant dolces cançons
Amb melodies pures i veritables,
Dient: "Aquest és el meu missatge per tu".
Cantant: "no et preocupis per res,
Preocupis per res, oh!
Tot estarà bé.
No et preocupis!"
Cantant: "no et preocupis per res.
No em preocuparé!
Perquè tot estarà bé."
Cantant: no et preocupis per res.
Perquè tot estarà bé.
No em preocuparé”
Cantant: "no et preocupis per res.
Perquè tot estarà bé."
Cantant: "no et preocupis per res, oh, no!
Perquè tot estarà bé."
La cançó de Bob Marley és un cant a un optimisme ben fonamentat: el sol segueix sortint cada matí, els ocells segueixen cantant i la vida m’és donada un dia més. El repetitiu “no et preocupis” de la cançó no és una invitació a la deixadesa, sinó a prendre consciència que, al capdavall, no som Déus, no som absoluts, i allò que pensem o sentim o fem, els nostres criteris, són relatius. Quan es redescobreix la vida com un feliç joc en el qual hem estat posats, on “tot es gràcia... malgrat tot”, els nostres maldecaps no són la darrera paraula.
Treballant la cançó: Cercant un principi on fonamentar la vida
Llegeix el següent text de Sant Ignasi de Loiola anomenat “Principi i fonament”, que és un intent de formular què és la felicitat. Per l’autor, la felicitat és viure’s referenciat cap al Déu de la vida de forma que la resta de coses esdevenen mitjans cap a Ell, ens agradin més o menys, i d’aquí que poguem ser lliures. Comenteu el text senyalant què és allò que us ha agradat o desagradat, els dubtes o si hi podrieu estar d‘acord.
“L'Home és creat per lloar, fer reverència i servir a Déu nostre Senyor; consistint en això la salvació de la persona.I les altres coses són creades per a l'home perquè l'ajudin a assolir el fi pel qual és creat. D'on es segueix que l'home tan les ha d'utilitzar, quant l'ajudin per a aquest fi; i tant les ha de deixar, quant per al fi el destorbin.
Per això cal que ens fem lliures davant totes les coses de tal manera que no vulguem més, de la nostra banda, salut que malaltia, riquesa que pobresa, honor que deshonor, vida llarga que vida curta..., i així en tot. Només desitjant i escollint allò que més condueix al fi per al qual som creats.”
Bob Marley parla en aquesta cançó de tres ocellets que canten pel matí. Aquí tens un conte que es podria aplicar a aquests ocellets:
“Chante-Claire era un ocellet que de matinada entonava sempre la seva cançó. I quan estava en l’èxtasi del seu cant, el Sol començava a sortir. I tota la terra s’il·luminava amb els seus raigs.
Durant tota la seva vida, Chante-Claire entonava el seu cant de matinada. I l’alegria vessava del seu cor veient com tota la naturalesa s’omplia de llum al ritme de les seves notes.
Però Chante-Claire va anar envellint. I va tenir por que quan la seva gorja emmudís, la terra no veuria més la llum del Sol. En la seva ingenuïtat, Chante-Claire es considerava necessari perquè la Terra s’alegrés i s’il·luminés amb la sortida del Sol.
Proper ja a la mort, va descobrir un dia la gran revelació: fatigat pels anys, Chante-Claire va quedar adormit mentre el Sol començava a mostrar les seus primers raigs matinals, que van acabar despertant-lo. I, immediatament es va posar a cantar.
Va ser llavors quan va veure la Veritat.
La va veure i no la va negar: no era el Sol qui sorgia al ritme del seu cant. Era el seu cant el que es posava en moviment en percebre els primers raigs que el Sol enviava abans de sortir. Ell s’havia cregut imprescindible. I, ara, al final de la vida, s’adonà que això no era més que un miratge.
Llavors es va adonar de la Veritat. La Veritat consistia en què el seu bonic cant era possible perquè el Sol sortia. Aleshores es va adonar que la seva vida estava teixida per la Gràcia i la Llibertat.
Per primera vegada no es va sentir amb l’”obligació” d’haver de cantar de matinada. Per primera vegada es va sentir totalment lliure. Llavors aixecà el vol entonant un cant de reconeixement i agraïment, anunciant a tothom que veia que el més profund i vertader de la vida era la gràcia. La humil i alegre acollida d’aquesta gràcia que se li oferia l’invitava a cantar més i més fort.”
