Loquillo y Trogloditas
Cuero español
Quien me puede demostrar que es mentira o que es verdad que los ciegos ya no ven que es negra la oscuridad Si te crees que ganaras por tener mucho dinero mira hacia arriba y veras como lo piensas de nuevo Vencerás si luchas con pasión y veras como sonreirás si llega la ocasión Alguien quiso que te dieran gratis de comer que dejases una huella en un blanco dossier que las noches fuesen siempre frías, como ayer y que todos los amigos sean de papel. Vencerás si luchas con pasión coje el tren que llega al corazón sal de ahí y busca comprensión y veras como sonreirás si llega la ocasión sonreirás ya lo veras es tu ocasión sonreirás ya lo veras es tu ocasión
... confia i somriu
Una cançó del mític guitarrista i compositor Pepe Risi, membre de Burning, grup pioner en el món del rock'n'roll a la península ibèrica, cantada per Loquillo i per Andrés Calamaro, en el disc que Loquillo y Trogloditas fan d'homenatge al rock espanyol dels anys 70 i 80. Una cançó que ens convida a somriure. A somriure malgrat les dificultats, malgrat els dubtes i els móns estranys que ens envolten. Somriure quan lluitem apassionadament, quan mirem el nostre cor i sentim que fem allò que ell ens dicta, somriure quan confiadament ens abandonem a aquell que és únicament Amor. Somrius quan confies, confia somrient.
ADORA I CONFIA (Tehilard de Chardin)
No t'inquietis per les dificultats de la vida,pels seus alts i baixos, per les seves decepcions,pel seu futur més o menys ombrívol.Desitja allò que Déu desitja.Ofereix-li enmig d'inquietuds i dificultatsel sacrifici de la teva ànima senzilla que,malgrat tot, accepta els designisde la seva providencia.Poc importa que et consideris un frustrat, si Déu et considera plenament realitzat,com li plau.Deixa't amb confiança cega en aquest Déuque t'estima per a ell.I que arribarà fins a tu,malgrat no el vegis mai.Pensa que et trobes e les seves mans,tant més fortament agafat,com més decaigut i trist et trobis.Viu feliç. T'ho suplico.Viu en pau.Que res no et torbi.Que res no sigui capaç de treure't la teva pau.Ni el cansament psíquic,ni les teves errades morals.Fes que brolli,i conserva sempre sobre el teu rostre,un dolç somriure, reflex d'aquellque el Senyor contínuament t'adreça.I en el fons de la teva ànima col·loca,abans que res,com a font d'energia i criteri de veritat,tot allò que t'ompli de la pau de Déu.Recorda:Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.T'ho ben asseguroen nom de les lleis de la vidai de les promeses de Déu.Per això, quan et sentis afligit, trist,adora i confia.
