Maná
Revolución de amor
No me crucifiquescon los clavos del amor, mi morena,no soy de tu propiedad, mi reinay no voy a ser tu esclavo.Si siempre te amé,por estar atado al corazón,no voy a ser el otro eslabónde tu colección de esclavos.¡No, no, no, no, no, no!Mujer hermosa, eres una reina peligrosa,eres las espinas de una rosa, me matas amor.Mujer hermosa, eres una reina peligrosa,eres las espinas de una rosa, mas no voy a ser tu esclavo.Eres una reina, una princesa del amordonde pierdo entre tus muslos la razón,mujer eres magia negra.¡No, no, no, no, no, no!Mujer hermosa... Ay, no quiero ser esclavo del amor.Ay, yo quiero escaparme del dolor.Ay, no sé qué hacer, no sé, no sé.Mujer hermosa... MAS NO VOY A SER TU ESCLAVO.Sépalo bien, pero óyemelo bien.
... l’amor no és impertinent.
"Un amor impertinent és el que creu que pot trucar a qualsevol hora, és el que creu que té tots els drets, d'entrar o de sortir, de riure o de plorar; sempre has d'estar disposat perquè cada cop vol més i va estirant, i si no el paressis et desfaria.És un amor totalitari, és un amor feixista, i ell és l'Estat, la Raó i el Partit(...). Penso que sempre hi pot haver un amor impertinent amagat en cada amic o amiga. Sempre puc anar totalitzant a l'altra persona, fins a voler-la sotmetre a la meva possessió. Voldria que pensés sempre en mi, que jo ocupés el centre del seu cor, i dels seus pensaments, que la meva persona l'arribés a obsessionar, que el meu jo quedés lligat a ell per sempre(...) Quin cor més petit aquest que vol tan gran els dels altres!. Senyor, no voldria ser important per a ningú. Ajuda'm a no introduir-me com un tirà en el cor de ningú, sinó com un més en el cor de tots."(Jesús Renau, "Cada dia", Claret)