Jesús va ser un dels grans genis de la humanitat. La seva vida, les seves paraules i fets són admirables i marquen un horitzó a la humanitat, que ha estat sempre valorat per les religions i les espiritualitats. Per a molta gent d'arreu, d'ara i d'abans, Jesús és un model, un testimoni, un profeta.
Fa dos mil anys que tot això va començar, i encara dura, a pesar de canvis, alts i baixos, persecucions, i poders que han intentat acaparar Jesús i situar-lo a dalt de tot per justificar intencions que són o han sigut contràries a Ell.
I salta la pregunta. Podem avui estimar personalment Jesús?
Aquesta pregunta és la que es fa la Mònica després d'aquella mena de bateig. També és la pregunta que es fa molta gent que sent per Jesús un atractiu molt especial.
És la pregunta que ens fem també quan hem escoltat o llegit escrits de místics, com Joan de la Creu, Ignasi de Loiola o Teresa de Jesús. Podem estimar personalment a Jesús o és una ficció psicològica fruit de l'entusiasme pels valors de la seva persona i de les seves Paraules?
En una primera aproximació constatem que l'amor pot traspassar les dimensions de temps i espai. D'entrada, el temps i l'espai dificulten la possibilitat d'amor, per la distància inevitable que suposen, i perquè el temps pot arribar a generar una mena de desgast.
Però a pesar de tot, quan la flama d'amor és forta i brolla del més profund, sabem que el temps i l'espai poden ser superats per l'amor. Tenim testimonis de tota mena sobre això.
Els creients sabem, no per raciocini filosòfic sinó per l'experiència de la fe, que Jesús va ser glorificat i és viu. Aquest és un punt essencial de la nostra fe, sense el qual estaríem en l'absurd i l'engany col·lectiu més digne de compassió i de teràpia.
Jesús avui en la seva plenitud absoluta supera l'espai i el temps i viu en la dimensió definitiva. Es relaciona amb nosaltres? Aquesta és la qüestió decisiva, ja que si es relaciona amb nosaltres l'amor personal a Ell està servit. Serà la resposta amable, fonda, agraïda i vital a una realitat que mai haguérem pogut imaginar ni entendre.
Jesús es relaciona amb nosaltres de moltes maneres, unes indirectes i altres directes. Entre elles destaquem: és realment present en els germans en especial els pobres, és realment present en els sagraments en especial l'Eucaristia, és realment present en el més profund del nostre cor, i no precisament adormit, sinó actiu, consolador, engrescador, acompanyant, misericordiós, creatiu i proper. Sí, són realitats de l'amor.
Mònica, és cert: el que sents és Jesús. Només que tinguis un bon cor i deixis que Ell t'estimi, ja ho tens tot per estimar-lo. No esperis més, comença tal com et surti de dintre.
(Jesús Renau sj)
