Lax'n'Busto
Morfina
Vas tot sol, ja t'hi vas trobant,al teu cor hi ha manca d'esperança,ets atrapat en la ignorància.I sol, ja comences a no creure en res,millor empassar-s'ho amb elegànciai fer el cor fort sempre a distància.I veus que el temps tot ho va canviant,no hi ha un sol estat on poder restar.Ets tant petit allà al mig a l'infinitque per molt que faci l'home,per molt que s'avanci l'obracreus que tu ja no ho veuràs. Per sobre del vent, per sobre del marsobre del foc de tot, per sobre d'aquest món.Per sobre del vent, per sobre del marsobre del foc de tot, tu saps que estàs per sobre d'aquest món. Pots estar un moment content d'haver nascut,com el sol ponent obeeix la lluna,però s'inverteix tot d'una.I de nou ara es repeteix,sembla un mirall davant d'un altre,repetint deu mil imatges.Ets a orient, tornaràs a occidenti el camí al revés tornaràs a fer.Igual que el vent, aniràs fent i desfentI per molt que faci l'home,per molt que s'avanci l'obracreus que tu ja no ho veuràs. Per sobre del vent, per sobre del marsobre del foc de tot, per sobre d'aquest món.Per sobre del vent, per sobre del marsobre del foc de tot, tu saps que estàs per sobre d'aquest món.
...TSKV!
Solitud (Lluís Espinal "Pregàries a Boca de Canó")
L'ésser humà sempre està sol: amb el seu "jo" impenetrable, la seva responsabilitat, el seu misteri, el seu amor, la seva predestinació...Recordem la solitud de l'orfe i la solitud del vell, famolencs d'éssers estimats.La solitud del delicte, la solitud del sofriment i del sepulcre.La solitud de l'altiplà, la solitud de la pampa, del cor de la mina. La solitud del mar... Senyor Jesús, ensenya'ns a viure la nostra solitud. Tot ésser humà és un solitari.La vida ens pesa, com aquesta gravitació constant vers l'infinit insatisfeta, per ara. Per això, et mendiquem misericòrdia pels suïcides i desesperats.Tu saps, Senyor, com ens fascina el pecat. Equivocadament, cerquem en ell el miratge de l'absolut: realitzar-nos, sadollar el nostre amor abismats en la nit.Et preguem per la solitud dels empresonats, pels pastors dels altiplans, pels vigilants nocturns.Jesús de Betània i de Canaan, ensenya'ns a trobar i a viure l'amor i l'amistat. Et preguem per aquells que encara no han descobert aquests tresors. Que, quan ens sentim sols, recordem la solitud humana de la teva encarnació i de la teva agonia. T'oferim la nostra solitud, perquè, unida a la teva, esdevingui redemptora, perquè es completi el que manca a la teva passió.No permetis que ens tanquem en la nostra solitud. Obre'ns, perquè anem a trobar la solitud dels altres. Que no se'ns eclipsi l'esperança de la comunió eterna amb Tu. Vine, Senyor Jesús!
