Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
Y soplarla por ti
Prometo no olvidarlo nunca
Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor
Guardado para ti
Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor
Guardado para ti
Camino despacio pensando volver hacia atrás
No puedo en la vida las cosas suceden no más
Aún pregunto, ¿Qué parte de tu destino se quedó conmigo?
Pregunto, ¿Qué parte se quedo por el camino?
Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor
Guardado para ti
Tenía tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenía tanto amor
Guardado para ti
Tenía tanto…
Malgrat el to vitalista, alegre i festiu... la cançó parla d’un fet molt trist: la mort d’un fill esperat abans del seu naixement, un avortament. Des d’aquí s’entén tot el que va explicant la cançó i l’esforç de la mare per no oblidar el seu fill. La mare no pot entendre el seu fill no nat com una mera “extensió corporal” o una “propietat privada” que s’ha malmès accidentalment. Era un cor que bategava, una persona que ja no hi és; per això mereix tot l’amor que estava allà en potència i que no s’ha pogut realitzar. Què hauria estat? No ho sabem, però sí és cert que era un convit a donar el millor de nosaltres mateixos. A voltes ens trobem amb aquestes desgràcies, però passat el dol cal reinvertir aquesta donació, aquest lliurament vital, en les persones que ens envolten i en la creació de noves oportunitats de vida autèntica, lliurada.
1 Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
2 tu saps quan m'assec i quan m'aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
3 saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
4 Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
5 M'estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
6 No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.
7 On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
8 Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo.
9 ¿Provaré de prendre les ales de l'aurora?
¿Aniré a viure a l'altre extrem del mar?
10 També allà les teves mans m'hi portarien,
també allà m'hi vindrien a buscar.
11 ¿Diré, doncs, que m'amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?
12 Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.
13 Tu has creat el meu interior,
m'has teixit en les entranyes de la mare.
14 Et dono gràcies perquè m'has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l'ànima.
15 Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.
16 Els teus ulls em veien abans d'estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n'existís un de sol.
17 Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d'un a un?
18 Si m'hi posava, serien més que els grans de sorra!
Em desvetllo i encara estic amb tu.
19 Déu meu, si et dignessis fer morir l'injust!
I vosaltres, sanguinaris, allunyeu-vos de mi!
20 Ells pronuncien el teu nom amb traïdoria,
són enemics teus: juren en va pel teu nom.
21 Senyor, ¿no he d'avorrir els qui t'avorreixen
i detestar els qui es rebel·len contra tu?
22 Els avorreixo amb tota l'ànima,
els considero enemics meus.
23 Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina'm per conèixer què desitjo.
24 Mira si vaig per camins d'idolatria
i guia'm per camins eterns.
