I was bruised and battered and I couldnt tell
What I felt
I was unrecognizable to myself
I saw my reflection in a window I didn't know
My own face
Oh brother are you gonna leave me
Wastin´away
On the streets of philadelphia
I walked the avenue till my legs felt like stone
I heard the voices of friends vanished and gone
At night I could hear the blood in my veins
Black and whispering as the rain
On the streets of philadelphia
Aint no angel gonna greet me
Its just you and I my friend
My clothes don't fit me no more
I walked a thousand miles
Just to slip the skin
The night has fallen, Im lyinawake
I can feel myself fading away
So receive me brother with your faithless kiss
Or will we leave each other alone like this
On the streets of philadelphia
Ferit i maltractat com mai m'havia sentit,
no era capaç de reconèixer-me així,
ni mirant el meu reflex pels aparadors.
No deus pensar deixar-me perdut i sol,
pel carrers de Filadèlfia.
Vaig caminar fins que les cames van dir prou.
Vaig sentir veus d'amics com ecos que s'han fos.
De nit la sang sentia recorrent el meu cos,
i una petita pluja negra queia sobre els carrers de
Filadèlfia.
Aquí no hi ha cap àngel salvador,
aquí només hi som tu i jo.
La roba ja no em queda bé,
faria el que calgués per canviar de pell.
La nit arriba i jo, estirat però despert,
sento com a poc a poc em vaig desfent.
Només demanaria el teu petó sense fe
i que no ens allunyéssim després pels carrers de
Filadèlfia.
De la presentació de la cançó ens diuen que:
Probablement és una de les interpretacions més tristes i tèrboles de Bruce Springsteen i, al mateix temps, una de les més premiades de la seva discografia. La va enregistrar a l'estiu del 1993 atenent la petició que li va fer el director Jonathan Demme. Mesos abans li havia demanat un tema original per a la pel·lícula que estava rodant sobre la marginació a què sotmet a un advocat (Tom Hanks) el seu entorn laboral quan es descobreix que té sida.
El Boss va gravar "Streets of Philadelphia" per a la banda sonora del film tocant ell mateix la guitarra i el baix, i utilitzant sorprenentment un sintetitzador i una caixa de ritmes. Mesos després, el llegendari jazzman Ornette Coleman va col·laborar amb el seu saxo en una versió nova del tema.
Diuen de Luis Eduardo Aute que és un esperit del tot inquiet; una fama ben guanyada, a més de la de seductor de mitja barba, perquè aquest músic d'ofici ha dedicat tant de temps a compondre com a fer de cineasta, retratista, poeta, articulista, etc. L'última obra publicada per aquest artista multidisciplinari, nascut a Manila i de pare català, és la que tanca la trilogia batejada com a Auterretratos.
Podeu veure el vídeo original d'en Bruce Springsteen aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=uTeBFmWsLIg
Comentari del prega_rock:
A voltes s'ha presentat la SIDA com una plaga de la modernitat. Alguns l'han volgut veure com una acció divina que castiga els desviaments sexuals dels homes. Jesús no va ser indiferent als malalts. El cas més similar a la SIDA de a seva època era la lepra, una malaltia contagiosa que marginava als qui la contreien. Lluny de fer un judici moral sobre la persona Jesús no va tenir por de significar-se i atansar-se a aquest col·lectiu fins al punt de tocar a un leprós (fet que equivalia a auto-marginar-se). Quines pors em priven a mi d'atansar-me i estar al costat dels qui més pateixen?
Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: --Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: --Ho vull, queda pur. A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué: --Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Al llarg de la història de l'Església, han estat molts els qui han volgut viure a l'estil de Jesús i, un dels llocs on poder seguir-lo, és precisament a prop dels marginats i dels malalts. Una d'aquestes persones va ser Sant Francesc d'Assís. Podeu trobar el vídeo de la escena aquí.
