Gossos
8
D'esquena a terra,Mirant els punts de llum que es difuminenA la meva habitació.Fa soroll la nevera,Els cotxes a fora reneguenI una multitud de sonsS'apoderen de mi.He tractat d'oblidar-meDel teu últim missatgeI que possiblementNo et torni a veure mai.No, no sé com puc sortir,Estic atrapat en miI no tinc forces per mirar-te als ulls.Necessito un llarg hivernPer fondre'm en la neu,Partirt en un llarg viatge,Que em capturi un nou onatge.Lluny d'aquí, creuant el mar dels desesperats,Inquiet, perdut, encara ets al meu cap,Em vaig deixar, vivint com un arreplegatBuscant el solstici.Estic cardadíssim I el meu veí no para de posarUna merda de cançó,I sé que només és l'inici,Que sóc d'alt d'un precipiciDesfent els meus patrons,Reprogramant la situació.No, no sé com puc sortir,Estic atrapat en miI no tinc forces per mirar-te als ulls.Necessito un llarg hivernPer fondre'm en la neu,Partir en un llarg viatge,Que em capturi un nou onatge.Lluny d'aquí, creuant el mar dels desesperats,Inquiet, perdut, encara ets al meu cap,Em vaig deixar, vivint com un arreplegatBuscant el solstici.
temps de desolació.
Parlem ara d'una situació de tancament i ofuscament total, de desolació. En aquestes situacions, Sant Ignasi de Loiola (el de "la cova" de Manresa) recomanava "en tiempo de desolación, no hacer mudanza" i això és, en part, el que transmet aquesta cançó: la necessitat de passar un llarg hivern, tot un llarg solstici, de quotidianeitat per tornar a trobar, més endavant, el rumb que toqui.Una altra actitud que ajuda a sortir algún dia del llarg solstici és no mirar-se el melic i "salir del propio querer, amor e interés" :"O Senyor,feu de mi un instrument de la vostra pau!On hi ha odi, que jo hi porti amor.On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.On hi ha dubte, que jo hi porti la fe.On hi ha error, que jo hi porti la veritat.On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.O Mestre,feu que jo no cerqui tant:ser consolat, com consolar;ser comprès, com comprendre;ser estimat, com estimar.Perquè és:donant que es rep;perdonant que s'és perdonat;morint que es ressuscita a la vida eterna."Sant Francesc d'Assís
Somni (Anònim)
Una nit vaig somniar que anava caminant per la platja amb Déu.Projectava en el cel moltes escenes de la meva vida; a cada quadre veiapetjades a la sorra. A vegades, de dues persones, i altres, tan sols d'una. Vaigobservar que, durant els períodes més difícils de la meva vida, es veienpetjades d'una sola persona, i vaig dir:-Em vas prometre, Senyor, que caminaries sempre al meu costat. Perquè, quan més et necessitava, no eres amb mi?Ell respongué:-Quan veieres les petjades d'una sola persona, fill meu, fou quan et vaigportar en braços.
