Sin tu cariño

Maná

Revolución de amor

No sé como explicar lo que siento aquí adentro;desde que yo te vi todo cambio por completoy yo sé, yo se que eres tú quien llena este vació,eres la vida que hay en mi, quiero vivirla siempre junto a ti.No sé que voy a hacer sin tu cariño,no sé si viviré SIN TU CARIÑO.He caminado tantas calles, tan frías, tan solasy cuando solo me he sentido ahí estás tú como un espírituy lo sé, lo sé sin tu amor siento que estoy perdidosi hay un deseo que pedir; es pasar mi vida entera junto a tí.No sé que voy a hacer sin tu cariñono sé si viviré sin tu cariño.Cuando mi mundo está al revés tú eres mi calma, eres mi fe,como la sangre que corre en mí, te necesito para vivir.No sé qué voy a hacer sin tu cariño,no lo sé, no lo sé,no sé si viviré sin tu cariño,no lo sé.Ah.... qué voy a hacer sin tu cariño.Ah... nada es igual sin tu cariño.

...sense amor no sóc res!

Diu Tellechea sobre Sant Ignasi que, quan aquest estava a Barcelona "... el hijo de Inés, Juan, compartía la cámara con el peregrino. Llegada la hora de acostarse, éste le decía al muchacho: - Juan, vete a dormir. Pero contemplaba con pasmo que su compañero de cuarto rezaba largas horas arrodillado y prorrumpía en gemidos que él podía escuchar: -¡Dios mío, si te conociesen los hombres!" ("Ignacio de Loyola, solo y a pie").  Si els homes coneguéssim el teu amor!, la teva tendresa!... potser així ens adonaríem, com Pau explica als de Corint (1ªCor, 13), que sense el seu amor no som res

Himne de l'amor

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident.Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós,no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja;no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat;tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai. (...)Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.