Reno
Bruce Sprigsteen
Devils and dust
She took off her stockingsI held 'em to my faceShe had your anklesI felt filled with grace"Two hundred dollars straight inTwo-fifty up the ass" she smiled and saidShe unbuckled my belt, pulled back her hairAnd sat in front of me on the bedShe said, "Honey, how's that feelDo you want me to go slow?"My eyes drifted out the windowAnd down to the road belowI felt my stomach tightenAs the sun bloodied the skyAnd sliced through hotel blindsI closed my eyesSunlight on the AmatitlanSunlight streaming through your hairIn the Valle de dos RiosThe smell of mock orange filled the airWe rode with the vaquerosDown into cool rivers of greenI was sure the work and the smile coming out 'neath your hatWas all I'll ever needSomehow all you ever need'sNever quite enough you knowYou and I, Maria, we learned it's soShe slipped me out of her mouth"You're ready," she saidShe took off her bra and pantiesWet her fingers, slipped it inside herAnd crawled over me on the bedShe bought me another whiskySaid "here's to the best you ever had"We laughed and made a toastIt wasn't the best I ever hadNot even close
Se quitó las medias, me las acerqué a la cara Tenía tobillos como los tuyos , me sentí lleno de graciaDoscientos dólares el normal Doscientos cincuenta el griego, dijo y sonrió Me desabrochó el cinturón, se echo atrás el pelo Y se sentó delante de mí sobre la cama Me dijo "¿Cariño, como te sientes, quieres que te lo haga despacio?" Me puse a mirar por la ventana, abajo en la calle Sentí como se tensaba el estómago, el sol ensangrentaba el cielo Y atravesaba las persianas del hotel, cerré los ojos Sol en el Amatitlan, rayos de sol en tu pelo En el Valle de Dos Ríos, olor a azahar en el aire Montamos con los vaqueros, hasta frescos y verdes ríos Estaba seguro de que el trabajo y tu sonrisa bajo tu sombrero Eran todo lo que podía necesitar Sin embargo, todo lo que puedes necesitar al final nunca es bastante Tú y yo, María, aprendimos que es así Me saco de su boca, "Estas listo" dijo Se quitó las bragas y el sujetador, se chupó un dedo, lo metió en su interior Y trepó sobre mí en la cama Me sirvió otro whisky Dijo:"Brindo por lo mejor que vas a probar" Nos reímos y brindamos No fue la mejor que he probado Ni de lejos
l'àngel de la nostàlgia de Déu
La història de Reno, més enllà de la descripció de la relació sexual, tracta el tema de la nostàlgia d'allò autèntic. Pagar per favors sexuals és un intent, pel protagonista de la cançó, de reviure una relació de plenitud amb una estimada que ja no tornarà, que ja no es pot repetir.En què es diferencien el desig místic i el desig sexual? Tots dos cerquen la unió amb l'estimat/da. Tots dos ténen nostalgia d'un amor passat. Però el desig sexual demana una satisfacció immediata mentre que en el desig místic "la processó va per dintre", té un altre ritme... tot i que fa arribar a dir allò de "tan alta vida espero que muero porque no muero" de Sta. Teresa de Jesús.El desengany que expressa la cançó del Bruce equival al desengany que ténen els grans místics que cerquen Déu en les coses de la terra i no el troben:
No paro de cercar-vos (Sant Agustí)
Senyor, Déu meu,Tant com he pogut, i tant com vós m'heu donat de poder, us he cercat i he desitjat de veure amb l'enteniment allò que he cregut. He discutit molt i he treballat.Senyor, Déu meu, única esperança meva, escolteu-me, perquè no em cansi de cercar-vos, ans sempre i amb afany us cerqui, vós, que m'heu concedit de trobar-vos i encara m´heu donat l'esperança de trobar-vos més i més.Davant vostre teniu la meva força i la meva feblesa. Conserveu-me aquella i guariu-me d'aquesta.Davant vostre teniu els meus coneixements i la meva ignorància:allí on m'heu obert la porta, acolliu-me quan hi entri allí on l'heu barrada, obriu-me quan truqui. Feu que em recordi de vós, feu que us entengui i feu que us estimi.
