Por amor

Loquillo y Trogloditas

Cuero Español

En la escuela aprendícomo ser del montón, en el barrio dijeron no pidas perdónel rock'n'roll me enseñó a no decir un si,por un no y mi padre a hacer las cosaspor amorMe muevo en los extremos,barajo posibilidadessoy el alimento de tus debilidadeste doy lo que soyy no te pido nunca másde lo que doy,por amorNo será fácil, viajar a mi lado, dejo huella y cadáveres a mi pasoconduciré en la buena dirección, siempre habrá una buena razónpara creer en ti y en mien los dos, en los dos.por amor

Una cançó prou eloqüent si pensem en algú que ha après del Pare a fer les coses per Amor, a moure's als extrems (a les perifèries), que és aliment de debilitats, que es dóna a si mateix i no demana més del que ell dóna... un camí no fàcil de seguir, sembrat de vides gastades per la seva causa, on sempre hi haurà una bona raó per creure en els altres i en un mateix... en resum, un tema que ens convida a basar la nostra vida i el nostre actuar en l'Amor. Com traduïm aquest Amor en la nostra vida, d'on ens ve, què donem, quin camí prenem, creiem en els altres... moltes preguntes podem fer-nos davant d'un Crist que ens parla tan directament.

En aquell temps, Jesús digué: --T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera. Mt. 11, 25-30 --Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?Lc. 9, 23-25