Sopa de Cabra
Plou i fa sol
Què difícil és dir-se adéu, mai t'oblidaré,Quan sents que ja és l'hora.Què senzill és estar-se quiet, però no em queda temps,Ja és tard i vol ploure, anem. Abans que arribi l'hivern i ens glaci les dentsI haguem de sortir corrents.Farem com els de Ridaura, la deixarem caureFins que veiem l'arc al cel. No hi ha res com trobar l'estiu, tota cuca viuSi encara tens corda.No hi ha res que no puguis fer quan queda caliuI ja no vol ploure més. Anem cap a Cadaqués a veure la gent.Que ens renti l'esperit el vent.Veurem el món des de l'aigua entre peixos i alguesI se'ns cremarà la pell. Plou i fa sol, una cançó d'amor,I el record d'una porta tancada.Cels de colors, et duré sempre al corQuan la llum em mulli la cara. Anem, que arriba l'hivern, a veure la gent.Que ens renti l'esperit el vent.Veurem el món des de l'aigua, entre peixos i algues,I se'ns cremarà la pell Plou i fa sol, una cançó d'amor,I el record de la teva mirada.Cels de colors, et duré sempre al corQuan la llum em mulli la cara. Plou i fa sol, trista cançó d'amor,El record d'una porta tancada;Cels de colors quan em trenques el cor.Quan la llum em mulla la cara, el record de la teva mirada,Quan la llum em mulli la cara.
... paradoxa o realitat?
Plou i fa sol, hivern i estiu, mort i resurrecció... la natura també ens recorda el cicle de la setmana santa. Aquí se'ns parla en un primer moment d'una porta tancada, del record d'una mirada, del difícil que és dir-se adéu, d'uns deixebles amagats a casa abans de la resurrecció. En un segon moment estival el vent renta l'esperit, es parla d'algú que sempre es duu al cor, d'una nova llum que mulla la cara i l'anima; és Jesús ressuscitat que ens dóna el seu Esperit que ens vivifica com una tramuntanada. " Que no te vendan amor sin espinas" canta en Sabina, doncs que tampoc et venguin Jesús sense creu.
"Ha arribat l'hora en que el Fill de l'Home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat quan cau a la terra no mor, queda tot sol, però si mor dóna molt de fruit." (Jn 12, 23-24)
