Paga'm el meu diner
Bruce Springsteen
We shall overcome
I thought I heard the captain sayPay me my money downTomorrow is our sailing dayPay me my money downPay me, pay mePay me my money downPay me or go to jailPay me my money downSoon as the boat was cleared of the barPay me money downHe knocked me down with a sparPay me my money downPay me, pay mePay me my money downPay me or go to jailPay me my money downWell if I'd been a rich man's sonPay me my money downI'd sit on the river and watch 'er runPay me my money downPay me, pay mePay me my money downPay me or go to jailPay me my money downWell I wish I was Mr. GatesPay me my money downThey'd haul my money in, in cratesPay me my money downPay me, pay mePay me my money downPay me or go to jailPay me my money downWell fourty days and nights at seaPay me my money downCaptain worked every last dollar out of mePay me my money downPay me, pay mePay me my money downPay me or go to jailPay me my money downPay me, pay mePay me my money downPay me or go to jailPay me my money down
Creo que he oido al capitán decirPágame mi dineroQue mañana es el día nuestra salida a navegarPágame mi dineroPágame, págamePágame mi dineroPágame o irás a la cárcelPágame mi dineroJusto cuando el barco tuvo el paso despejadoPágame mi dineroMe golpeó con un paloPágame mi dineroPágame, págamePágame mi dineroPágame o irás a la cárcelPágame mi dineroYo podia haber sido el hijo de un ricoPágame mi dineroMe sentaría sobre el río y vería como fluyePágame mi dineroPágame, págamePágame mi dineroPágame o irás a la cárcelPágame mi dineroSi yo fuese el Sr. GatesPágame mi dineroArrastrarían mi dinero con cajes de embalajePágame mi dineroPágame, págamePágame mi dineroPágame o irás a la cárcelPágame mi dineroCuarenta días y noches he estado en el marPágame mi dineroEl capitán me hizo trabajar para ganarme hasta el último dólarPágame mi dineroPágame, págamePágame mi dineroPágame o irás a la cárcelPágame mi dineroPágame, págamePágame mi dineroPágame o irás a la cárcelPágame mi dinero
Identificada como un canto de marineros, pero de hecho era una canción protesta de los estibadores negros de los puertos de Georgia y Carolina del Sur; capitanes de barco sin escrúpulos solían escaparse de los puertos sin pagar a los trabajadores. El salari pel jorn treballat és un dret de justícia bàsica. Jesús no es fa "el suec", no es desentén, d'aquest dret, així es veu quan envia als deixebles a predicar l'evangeli per les seves terres: "Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal." (Lluc 10, 7).Però la Justícia de Déu va molt més enllà que aquest dret bàsic perquè el Déu de Jesús és tot donació per poc que hi posem de la nostra part. Aquesta generositat costa d'entendre perquè sembla injusta. Si als contemporanis de Jesús ja els costava d'entendre-ho a nosaltres, amarats de relacions mercantilitzades, encara molt més.
La justicia de la solidaritat
Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?Ells li responen: És que ningú no ens ha llogat.Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya.Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.L'amo va respondre a un d'aquests: Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu.¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós? Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers. (Mateu 20, 1-16)
