Nada que decir

Fito & Fitipaldis

Lo más lejos, a tu lado

No tengo nada que decir Todo lo que tengo que decir es que no tengo nada que decir.

devant el teu Amor

L'acte d'entrega de Jesús a la Creu ens deixa sense paraules... Jesús, dalt de la Creu perdona als que l'acaben de clavar, i és que devant del seu Amor res no podem dir.

els silencis de Lluc

Jesús ultratjat, perdona(Lluc 23, 34-43) Jesús deia: -Pare, perdona'ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient: -Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit! També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: -Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix! Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: -¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres! Però l'altre, renyant-lo, li respongué: -¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal. I deia: -Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne. Jesús li digué: -T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.       Mort de Jesús(Lluc 23, 44-49) Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força: -Pare, confio el meu alè a les teves mans. I havent dit això, va expirar.  Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: -Realment, aquest home era innocent.  Sepultura de Jesús(Lluc 23, 50-55) Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte. Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.

Etiquetes