I deixa créixer l'estrany
dins seu
vas a vas fins que et troba
una altra veu
Ebri ofega l'antiga
ple de rancor i menyspreu
A la cort els mesquins
a veure el que ningú veu
deixa créixer l'estrany
dins teu
mira'l cara a cara
deixa que parli
la idiota franquesa
d'un germà gran
deixa créixer l'estrany
deixa créixer l'estrany
I reconeix a l'estrany
dins seu
on ningú veu en l'altre
i ell es veu en tothom
i se li planta al davant
deixa créixer l'estrany
dins teu
mira'l cara a cara
deixa que parli
la idiota franquesa
d'un germà gran
deixa créixer l'estrany
deixa créixer l'estrany
deixa créixer l'estrany
el qui cada vegada
et parla
tu el sents
com per dintre et desborda
ara et mira
i et veus des de fora
fins que entens que ets tu
qui tens al davant
et tens al davant
et tens al davant
deixa créixer l'estrany
Què és la pregària? N’hi ha que diuen que és trobar-se amb l’amic o l’amat, però a voltes aquesta presencia es torna fugissera si no estranya a nosaltres mateixos de la mateixa manera que se’ns torna estrany retrobar la presencia de Déu en aquell al qual ens voldríem sentir aliens o indiferents, aquells que fan pudor, aquells que no compten, aquells al qual es gira el rostre, el malalt, els marginats. Malgrat tot, Ell ens espera en l’estrany per descobrir que som estrangers procedents una pàtria que no és d’aquest món.
Pregar és deixar créixer l’Estrany dins d’un mateix. Mirar-lo cara a cara en el silenci soterrat del bullici quotidià. Escoltar-lo amb la reverència i el respecte amb que s’escolta un germà gran, com Jesús ho és per a nosaltres. Pregar és deixar-se desbordar i descol·locar fins descobrir en aquesta alteritat i estranyesa que hi ha el teu cor mateix, allò més íntim i secret de la teva persona.
Per compartir: Alguna vegada has trobat l’Estrany (Déu) en l’estrany?, Què vol dir per tu “Deixa créixer l’estrany dins teu”?
Jesús, un estrany per als seus familiars: (Mc 3, 31-35)
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen: La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon: ¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Trobar l’Estrany en l’estrany: (Mt 25,30-40)
Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
