Fito & Fitipaldis
Lo más lejos, a tu lado
Ahora si, parece que ya empiezo a entender Las cosas importantes aquí Son las que están detrás de la piel Y todo lo demás.... empieza donde acaban mis pies después de mucho tiempo aprendí que hay cosas que mejor no aprender. El colegio poco me enseño.....si es por esos libros nunca aprendo a: Coger el cielo con las manos a Reír y a llorar lo que te canto a Coser mi alma rota a Perder el miedo a quedar como un idiota y a empezar la casa por el tejado a poder dormir cuando tú no estás a mi lado menos mal que fui un poco granuja todo lo que se me lo enseñó una bruja Ruinas.... ¿no ves que por dentro estoy en ruinas? Mi cigarro va quemando el tiempo, tiempo que se convirtió en cenizas Raro!! .... no digo diferente digo raro!! ya no sé si el mundo está al revés o soy yo el que está cabeza abajo El colegio poco me enseñó.... si es por el maestro nunca aprendo a: coger el cielo con las manos.....
però amb un bon fonament
La primera cançó és un punt de partida per a tot el discurs del disc. Fito escriu sobre l'educació i la descoberta dels valors i es queixa.Segurament quan Fito escrivia la lletra no pensava en com el seu professor li ensenyava les matemàtiques sino en com, el seu professor, es va oblidar d'ensenyar-li els valors més importants: el donar-se a l'altre, l'estimació sense límits...Sant Agustí, un mestre de fa uns quants anys, ens explica què cal fer per a educar bé als infants: "educar en l'amor i tota la resta ja ve per si sola".Provablement és això el que reclama Fito en la seva cançó.Sant Agustí no és el primer que ens diu que cal estimar, Jesús també li va dir a un jove que el volia seguir.
El jove ric (Mateu 19, 16-22)
Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: --Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? Jesús li digué: --Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. Ell li preguntà: --Quins? Jesús li respongué: -- No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix. El jove li va dir: --Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? Jesús li respongué: --Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
