Els Pets
Respira
Sé que la feina em va xuclantla vida per un sou,i que festejo per no quedar-me sol.Sé que la tele és tan banalque em fot de mala lleti que els amics es casen i truquen menysI tot i així hi ha dies en queentre la gent i els critssense motiu i estúpidamentcrec que sóc feliçTinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,sense cap perquè,tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïnavull estar content.Sé que el futur que m´han pensatés dòcil i globali que al final qui guanya sempre és el blanc.I és que si ho penses tot plegato et deprimeix o et couperò és massa fàcil i a més no porta enlloc.Per això cada dia al carrerm´enfronto als enemicssense motius i estúpidamentamb un gran somrís.Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,sense cap perquè,tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïnavull estar content.
malgrat tot, intueixes una estúpida felicitat?
Sovint no tinc raons, no sé formular res ni tinc perquès que m'expliquin allò que faig però, malgrat tot, sense saber com, hi ha algú que em fa tirar endavant i m'anima a canviar les coses, que em fa feliç malgrat les dificultats. Gràcies Jesús perquè el teu rotllo no va ser per les èlits intel·lectuals d'aquella època, doncs ja en tenien prou amb les seves raons i els seus clixés, sinó per la gent normal i corrent capaç de viure en una "estúpida" felicitat que és allò que Tu en deies el "Regne de Déu". En aquesta ignorància, en aquesta no coneixença penso en la cita aquella de l'Evangeli: "T'enalteixo Pare (...) perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho (...) Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu!. Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no hi veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no hi sentiren." (Llc 10, 21-24)
