Manu Guix
Manu Guix
Trist... Això no ho tenia previstvull intentar creure en tusé que podré estar segursi et tinc al meu costat.Em sento perdut i atrapatel temps per parlar s'ha esgotati no puc deixar de pensaren tu.No sé com ho hauré de ferdóna'm tres minuts i t'ho dirésé que havia de lluitar per tui no ho vaig saber fer.Coses que mai entendrétu vas donar-me la llumque m'allunyava del fumdins meu.No sé com ho hauré de ferdóna'm tres minuts i t'ho dirésé que havia de lluitar per tui no ho vaig saber fer.Sé que tot es mentida, ho séque així es la vida i què més...Final de partidai el meu cor que cridaper tu.No sé com ho hauré de ferdóna'm tres minuts i t'ho dirésé que havia de lluitar per tui no ho vaig saber fer.
... final de partida.
Què passa si estàs perdut? Què passa quan et sents atrapat? Que passa si tens necessitat d’alguna cosa més enllà del que t’alimenta per fora i et buida per dins? Què passa quan et veus sorprès per la vida? Quan et trenquen els esquemes... quan allò que esperaves surt diferent?Volem intentar Creure, Confiar, Lluitar... però no sempre és fàcil seguir el seu camí. De vegades no sabem com fer-ho, de vegades no ens atrevim, de vegades ens autoenganyem per escollir dreceres més lleugeres... de vegades, fallem, ens equivoquem, ens allunyem d’allò que ens fa més humans.En tres minuts, en Manu Guix, ens regala una autèntica pregària de desig. No vaig saber lluitar per tu però ara tinc tres minuts, una cançó... una pregària, un moment de tres minuts on estic lluitant... on malgrat no entendre, desitjo i confio en “la llum que m’allunyava del fum dins meu”.El meu cor crida per tu, final de partida.
Més enllà dels nostres límits...
Jesús le dijo: –¿Cómo que ‘si puedes’? ¡Para el que cree, todo es posible! Entonces el padre del muchacho gritó: –Yo creo. ¡Ayúdame a creer más! (Mc 9, 23-24)
