Bajo un puente de hormigón
el frío penetra en mi piel cada anochecer.
Entre cajas de cartón
tu indiferencia hacia mí, es una humillación.
La solución no está en la caridad,
puede aliviar pero nunca sanar.
¿Cuál es la solución a mi desigualdad?
Mientras exista miseria no habrá dignidad.
Mucha solidaridad,
pero si cruzo ante ti, me vas a ignorar.
La moneda que me das
puede lavar tu moral, pero es temporal.
Dice la Constitución
que tengo derecho a una vida mejor.
¿Dónde puedo acudir, para denunciar
que a la hora de repartir, se olvidaron de mí?
Millones de personas viven en la mas absoluta miseria.
¡Corre! Empieza el Gran Hermano.
Us recomanem visitar la pàgina de la Fundació Arrels: www.arrelsfundacio.org , allà hi trobareu tota la informació que vulgueu sobre els sense sostre.
L'1 de febrer de 1954, després de la mort d'una dona, trobada morta pel fred als carrers de París, l'Abbé Pierre va llançar un crit vibrant apel·lant solidaritat. Enmig del rigor de l'hivern, el seu crit va suscitar una formidable resposta de solidaritat - "la insurrecció de la bondat". Avui, a l'edat de 91 anys, l'Abbé Pierre continua en la primera línia de foc, al costat dels que no tenen sostre, ni feina, ni família. El diumenge 1 de febrer de 2004, a París, ell i set altres membres del moviment Emmaús van llegir un text per demanar a tots els ciutadans que s'impliquin contra l'exclusió: "Us demanem que passeu a l'acció. Per evitar que la nostra inacció esdevingui un crim contra la nostra humanitat"
Aleshores, no ha canviat res en aquests 50 anys? Segons la Fundació Abbé-Pierre (FAP), el context no és el mateix, però la pobresa continua i s'ha instal·lat una crisi de l'habitatge sense precedents. L'Abbé Pierre ho expressa amb paraules molt clares: "Avui domina l'apatia. Vivim en una societat de petits-burgesos. La majoria, fins i tot el Partit Comunista, està aburgesada". Un comentari dur, és veritat, però no pas sense fonament. Una enquesta de l'Observatoire Sociologique du Changement, el fet que els lligams socials s'hagin afeblit contribueix als fenòmens d'exclusió.
Segons el Comitè per a l'habitatge de persones desfavorides, existeix una crisi de "viure junts". La construcció d'equipaments reservats a col·lectius socialment "marcats" provoquen sovint reaccions hostils.
Als ulls d'Emmaús, cal que els ciutadans donin exemple. "Passar a l'acció"... La proposta d'Emmaús pot semblar angelical; fins i tot, passada de moda. Per què acontentar-se apel·lant a la bondat? Martin Hirsch, president d'Emmaús-França, admet que la crida del 2004 pugui desconcertar: "pot semblar banal aparentment, però la nostra intenció és justament transformar una evidència en una manera d'acció".
De tota manera, la interpel·lació als poders públics està a l'ordre del dia. El recent informe de la FAP, per exemple, es dedica a criticar àmpliament la política governamental en matèria d'habitatge.
Vols més informació sobre l'Abbé Pierre i el Moviment Emmaús?
