Els Pets
Agost
Ones d'escuma i salque compassadesgronxen estels cansatsde la calor Marques de peus petits mig esborrades,restes d'amors prohibitsque ja no hi són. Quan la platja es queda solatot es torna etern.Des de l'aigua el cel tremolacom un arbreespantat pel fred de l'hivern. Traços de resseguitsdamunt la sorramostren secrets escritsen forma de nom. Sembla que el món sencervol una pausa.Bufa el vent de serèi em dóna bo. Tot és lluny aquí a la platjaara que estic sol.Poc a poc la gent s'maga dins les casesmentre l'aireanuncia una altra tardor.
... i... ja s’ha acabat?
L'estiu ha acabat... l'agost tanca la paradeta, tanquem una etapa per obrir-ne una altra... però el que hem viscut resta fort en el nostre cor. No ho recordem amb recança, sinó amb il·lusió. Et convidem a llegir el text de Martí i Pol mentre sona "Calafell" de fons i endinsa't en cada paraula, en cada idea mentre recuperes estones viscudes amb els més propers, somriures que parlen de tendresa, plors que t'han demanat una mà... i deixa't embolcallar per Ell que t'acull als seus braços per formar part del seu Tot i així, estimant des de l'humilitat, arribaràs a ser proper als qui t'envolten anunciant una altra tardor ben diferent a totes les viscudes... ànims i endavant!
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties, de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo MIQUEL MARTÍ I POL
