Sopa de Cabra
Plou i fa sol
Cada minut al món, cada minut em dol,Cada minut una ferida.Cada minut hi ha plors, Cada minut més foc,Cada segon la terra crida. Cada moment que tu em responsAl cel torna a sortir el solA cada instant que tu ets a prop.Cada moment que tu ara em dónesSóc més lliure, som més fortsA cada instant que tu em respons. Cada minut al món, a cada lloc hi ha por,Cada minut una altra espina.Cada minut al món, cada minut n'hi ha prou,Per sentir que el cor s'adorm. A cada pas que fem tots dos obre els ulls la vidaA cada instant que tu em respons.És cada cop que tu ets a prop que la lluna brila,Cada moment que tu ara em dónes. Vés contra la por, dóna més amor, Contra el dolor, la llum del cor. Cada minut tots dos, cada minut més forts,Una nova estrella brillarà. Cada minut al món...
A cada minut més enkarnats.
No hi ha quelcom dintre teu que gemega després de llegir el diari o veure les notícies? O, malauradament, ja t'has fet immune a la borratxera d'imatges que ens saturen?. A Déu també li dol mirar el món, ja fa temps que "veu" les telenotícies però no s'ha quedat quiet, s'ha entestat a mostrar-se i a dir-nos que ell és amor encara que això li va costar la vida a la creu. Jesús no es va esperar a que el món fos perfecte per a comprometre's, ell sabia que som un camp de blat i de jull, que som molt "limitadets", però no s'ha fet enrera. S'ha volgut encarnar i fer-se proper a nosaltres, tal com som, perquè brilles la llum en mig nostre... tot i que "el verb es va fer carn i els seus no el van reconèixer".
Després els proposà aquesta altra paràbola:Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren:"Senyor, no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?"Ell els respongué: "Això ho ha fet un enemic."Els mossos li digueren:"Vols que anem a arrencar el jull?"Ell els respon:"No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenque primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner"(Mt 13, 24-30)
