All things must pass

0 - El meu dolç Senyor
George Harrison
All things must pass

My sweet lord

Hm, my lord

Hm, my lord

I really want to see you

Really want to be with you

Really want to see you lord

But it takes so long, my lord

 

My sweet lord

Hm, my lord

Hm, my lord

I really want to know you

Really want to go with you

Really want to show you lord

That it won't take long, my lord (hallelujah)

 

My sweet lord (hallelujah)

Hm, my lord (hallelujah)

My sweet lord (hallelujah)

I really want to see you

Really want to see you

Really want to see you, lord

Really want to see you, lord

But it takes so long, my lord (hallelujah)

 

My sweet lord (hallelujah)

Hm, my lord (hallelujah)

My, my, my lord (hallelujah)

 

I really want to know you (hallelujah)

Really want to go with you (hallelujah)

Really want to show you lord

That it wont take long, my lord (hallelujah)

 

Hmm (hallelujah)

My sweet lord (hallelujah)

My, my, lord (hallelujah)

 

Hm, my lord

My, my, my lord

Oh hm, my sweet lord

Oh-uuh-uh

 

Now, I really want to see you

Really want to be with you

Really want to see you lord

But it takes so long, my lord (hallelujah)

 

Hm, my lord (hallelujah)

My, my, my lord

My sweet lord

My sweet lord

My lord

Dolç Senyor meu,

Hm, Senyor meu

Hm, Senyor meu,

Realment vull veure’t

Realment vull estar amb tu

Realment vull veure’t Senyor

Però porta tant de temps, Senyor meu

 

Dolç Senyor meu,

Hm, Senyor meu,

Hm, Senyor meu,

Realment vull conèixer-te

Realment vull anar amb tu

Realment vull mostrar-te, Senyor

Que no portarà massa temps, Senyor meu (Aleluya)

 

Dolç Senyor meu (Aleluya)

Hm, Senyor meu (Aleluya)

Dolç Senyor meu (Aleluya)

Realment vull veure’t

Realment vull veure’t

Realment vull veure’t, Senyor

Realment vull veure’t, Senyor

Però porta tant de temps, Senyor meu (aleluya)

 

Dolç  Senyor meu (aleluya)

Hm, Senyor meu (aleluya)

Senyor meu, meu, meu (aleluya)

 

Realment vull conèixer-te (aleluya)

Realment vull anar amb tu (aleluya)

Realment vull mostrar-te, Senyor

Que no portarà massa temps, Senyor meu (Aleluya)

 

Hmm (Aleluya)

Dolç Senyor meu (Aleluya)

Senyor meu, meu (aleluya)

 

Hm, Senyor meu

Senyor meu, meu, meu

Oh hm, Dolç Senyor meu

Oh-uuh-uh

 

Ara, realment vull veure’t, Senyor

Realment vull estar amb tu, Senyor

Realment vull veure’t, Senyor

Però porta tant de temps, Senyor meu (aleluya)

 

Hm, Senyor meu (aleluya)

Senyor meu, meu, meu

Dolç Senyor meu

Dolç Senyor meu

Senyor meu

A la recerca d'una nostàlgia de plenitud

En la relació amb Déu passa com amb la figura de Jesús en l’Evangeli de Sant Joan, mai para quiet i no hi ha manera de retenir-lo o apresar-lo, sempre defuig de les faixes i els calaixos on el volem posar. N’hi ha que aquest fet els incomoda, i acaben reduint el Misteri a una de les seves mediacions, ja sigui un ritus religiós, una determinada pràctica moral, una ideologia... fins al punt que allò que és relatiu s’acaba tornant un absolut com deia R. Tagore: “Quan el savi apunta la Lluna, el neci mira el dit”.

La cançó de l’ex-beatle George Harrison és força honesta respecte Déu, a qui anomena “el meu dolç Senyor”. Canta des de la nostàlgia d’una relació o una trobada amb Déu que té per perduda, la qual activa el seu desig religiós: Vull tornar-te a veure, vull tornar a estar amb Tu... com qui fa una trucada perduda al mòbil de l’Altre dient-li “estic aquí”.

Amb quin altre nom podria anomenar-te?

Sobta que la cançó faci referència alhora a la tradició bíblica (“Al·leluia”) i a la oriental (“Hare Krishna”). L’autor es situa al límit del que pot fer la condició humana: restar a l’espera de Déu com a Misteri. Ja fa molts segles, un altre nostàlgic de Déu ho va expressar d’aquesta manera:

«¡Oh Tu, el més enllà de tot!,

amb quin altre nom podria anomenar-te?

(...)

Cap paraula no pot expressar-te

ni cap esperit et pot abastar.

Cap intel·ligència no pot concebre’t.

(...)

L’universal desig, el clam de tots,

sospiren per Tu.

Tot el que existeix et prega,

i fins a Tu eleva un himne de silenci

tot ésser capaç de llegir el teu univers.

Només en Tu fan estada totes les coses.

En Tu desemboca el moviment de l’univers.

Ets el fi de tots els éssers;

ets únic.

Ets tots i no ets ningú.

Ni ets un ésser sol ni el conjunt de tots ells.

¿Com puc anomenar-te,

si tens tots els noms?

¡Oh Tu, l’únic a qui no podem anomenar!

(...)

(Himne atribuït a Sant Gregori de Nacianç)