Distingeix-me, Senyor, posa'm les teves senyes
enmig del front, que no sigui
un número qualsevol, un tros sols
d'identitat perduda confonent-se.
Marca'm bé els ulls, traça un signe
de tendresa en les meves mans, que les petjades
dels meus peus al caminar marquin el teu pas
desigual i perfecte per la terra.
No consentis que esborrin aquestes veus.
Que anul·lin la meva paraula, que em perdi
anònim i sense llum sense jo ja propi.
Tant lliure vull estar, tant en mi mateix,
lluny dels senders uniformes
que estic contra mi mateix i contra tots.
(Valentín Arteaga)
