A l’evangeli de Joan trobem aquesta dita de Jesús, precedida d’un imperatiu sorprenent: “Tingueu confiança”. O amb altres paraules: ànims, coratge, conserveu l’esperança…
Em resulta agosarada, aquesta petició de Jesús, sobretot en el panorama que vivim sota molt diversos aspectes: inestabilitat social i política, vaga general, eleccions anticipades... Prop de cinc anys de guerra a Ucraïna, més de vuit mesos de la guerra dels EUA i Israel contra Iran, gairebé ja no se’n parla de Gaza i no sabem calcular quants són el altres conflictes armats oblidats...
Tanmateix, Jesús diu “jo he vençut el món”. Així, en passat, com quelcom ja acomplert... No és que ha de passar... Ja s’ha esdevingut, tot i que amb els nostres ulls no aconseguim veure-ho encara.
Per la fe en Jesús vull tenir i mantenir l’esperança, malgrat les situacions que em depassen. Les seves paraules “agosarades” ressonen dins meu i es transformen en preguntes que m’esperonen: què puc fer jo, allà on soc, per fer palès que tu has vençut, que tu ets la Vida? Com puc, des de la meva realitat, per petita i anònima que sigui, construir el Regne de Déu? Serà un petit gest, una paraula amable, una escolta profunda... I avant, amb esperança: Déu no ha deixat d’estimar el món i continua fent-ho a través de cadascú de nosaltres!
(Imatge: Amparo Gómez)
