Qui ets tu, Joan?
Qui ets tu? És la gran pregunta interpel·lant, que se li fa a Joan, l’home del desert.
Pregunta senzilla de formular, però gens fàcil de contestar. Joan respon dient que no és el Messies ni cap dels profetes. Respon per la seva la seva funció, per la seva missió: «Sóc una veu que crida en el desert: Aplaneu el camí del Senyor”.
I, com s’aplana el camí del Senyor? El mateix Joan fa referència a l’anunciat pel profeta Isaïes: “portant la bona nova als desvalguts, curant els cors adolorits, proclamant als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, proclamant l’any de gràcia del Senyor”.
Com s’aplana, doncs, el camí del Senyor? Donant a cada u allò que veritablement necessita per sortir de la seva dura situació: acollida als marginats, esperança als entristits, alliberament als que viuen esclavitzats, bones perspectives als qui viuen bloquejats pel seu egoisme i movent a generosa reconciliació entre els enfrontats. Cada u, segons el seu context, les seves qualitats, les seves possibilitats i oportunitats.
Qui ets tu, Jesús?
A la pregunta “qui ets tu?” formulada a Jesús, Jesús al llarg de la seva vida pública ho va expressar amb diverses figures, jo soc el bon pastor, jo soc el pa de vida, jo soc el cep, jo soc la llum, jo soc el camí, la veritat i la vida...i l’expressió més global i misteriosa, quan ens diu simplement “jo soc”.
I avui, el text d’Isaïes al que acabem de fer-ne referència, ens porta a l’escena d’aquell dissabte, uns quants més anys més tard, en el que Jesús, al començament de la seva vida pública, va llegir a la sinagoga de Natzaret. I davant de tots els assistents que, com diu l’evangeli de Lluc, tenien els ulls posats en ell, va anunciar: “Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar”. Jesús era el que havia de portar bona notícia als desvalguts, als adolorits, als captius, als presos i als enfrontats.
No sabem el grau de consciència que tenia Jesús de la seva extraordinària i única personalitat. Però sí que va saber ben bé, quina era la seva missió. A ella s’hi va entregar totalment al llarg de la seva vida entre nosaltres.
Qui soc jo?
I avui ens tocaria, doncs, a cada u de nosaltres, contestar la pregunta, “qui soc jo”? Com és obvi, no ens és gens fàcil saber-ho, contestar-ho i saber-ho contestar de manera adequada. Però, si més no, com a cristians, hauríem de sentir-nos identificats amb la missió de Jesús, sent testimonis i actors de la seva missió, de ser portadors d’esperança, de llibertat, de pau, de reconciliació i perdó.
Així, i amb l’alegria, amb la que convida sant Pau a viure sempre, aplanem el camí per a la vinguda de Jesús a nosaltres i a cada u dels que hem intentat apropar-nos i a ajudar-los, al llarg de l’Advent, que ja es va acabant, i... sempre!
