Cada vegada més, els telenotícies són una mena d’amanida, on hi entra de tot: desgràcies, política, violència de gènere, esports, plets, diners malversats... i amb sort, una mica de positivisme, com un xic de sal.
Els esports solen anar al final, abans de la informació meteorològica, però per la resta, després dels grans titulars, es passa d’un tema a un altre, de la mateixa manera que en uns grans magatzems t’emproves roba, i ara prens un jersei, després unes vambes, i després un pijama o un barret.
És això el que em desagrada, francament. El locutor introdueix la notícia d’una barca a la deriva al mediterrani, plena a vessar de persones, i un cop acabat el reportatge en ve una altra sobre un dels últims afectats per les denúncies del fenomen #metoo, o el megaconcert d’alguna artista de fama, amb tot d’efectes cridaners. O després de 10 minuts de dedicació al coronavirus, es parla dels migrants i refugiats que des de Turquia volen arribar a Europa... “Ostres! És veritat...! Hi havia allò dels refugiats que fugien de Síria... Però encara hi són? No s’havia resolt...? Com que ja no es parlava...”. Bé podria ser la reacció d’un ciutadà qualsevol mentre mira el telenotícies, tot dinant.
Sense voler ennuegar-se amb l’amanida, crec que cal desenvolupar en tots nosaltres, com a audiència, un sa esperit crític:
- No ens anestesiem davant les desgràcies ni equiparem en valor i impacte notícies de tota índole. Recordem sempre que al cap i a la fi, hi ha persones rere els fets que s’expliquen.
- Mirem més d’un telenotícies, escoltem més d’una ràdio, informem-nos de diverses fonts, siguin més afins a les meves idees com no. Si no, correm el risc de restar en un bombolla que ens creem nosaltres mateixos.
- En l’era digital, tots som potencials generadors d’informació. Aprofitem-ho per difondre les notícies positives que hi ha i descobrim al nostre voltant, i per evidenciar les injustícies que de vegades queden silenciades pel bum mediàtic de torn.
I... bon profit amb l’amanida!
