Hi ha persones que vivim més hores desperts dins les màquines que fora. Més dins els mòbils que fora. Més dins els ordinadors de la feina, dels correus, de l'entreteniment... que fora d'ells. Això ens pot enganyar, perquè a la vida les realitats de sofriment no són virtuals, ni es reverteixen amb un "deshacer", ni sortim d'una situació incòmode prement la tecla ESC o passant a la foto següent de l'Instagram, ni podem fer les mateixes coses de sempre (compres, rentadores...) amb un simple "copiar-pegar" del dia anterior. En la realitat vivim de veritat, i les conseqüències de les nostres decisions tenen efectes meravellosos o devastadors.
Jesús, et demanem avui saber utilitzar allò virtual per a humanitzar la realitat, no per a fugir-ne. Que siguem creients intrèpids a les xarxes, sembrant i incloent en lloc de destruint o excloent. Que encaminem la part virtual de les nostres vides al servei dels homes i dones de carn i ossos. Amén.
