Una habitació mig il·luminada pot donar la impressió d’un espai net, i en canvi, si s’obren les cortines i entra la llum, es veu al resol la pols sobre els mobles, aquella imperceptible, però que hi era.
Vivim un temps de trasbals, a l’Església i a la societat, que produeix arreu dolor, desconcert, inseguretat. Ens pensàvem que vivíem en una casa neta i polida però... resulta que també hi havia pols, brutícia. I ara què fem? Neteja, és clar, però no d’aquelles amb un netejador multiusos, sinó neteja general de canvi d’estació!
- Obrim bé les finestres, que es renovi l’aire, que entri l’Esperit i ens envaeixi.
- Escombrem arreu, no només les zones de pas. També els racons, també sota la catifa, retirant les cadires i movent els sofàs. No descuidem cap lloc, que la pols s’instal·la on menys t’ho esperes.
- Netegem els vidres, per veure-hi clar en ambdues direccions. Abans, es rentava la roba bruta a casa... però ara, en el nostre món globalitzat i digital, és com si les parets de la casa que és l’Església fossin transparents.
- Rentem les cortines i tornem a penjar-les, perquè desprenguin aquella flaire fresca, de net.
- Agafem el drap, millor humit, i traguem la pols dels mobles, amb cura, perquè torni la seva lluentor i bellesa. I fem-ho com qui fa una carícia a les víctimes, perquè es refacin.
- Freguem el terra amb aigua clara, com la que ens va rentar en el baptisme. Disculpeu la comparança, però sempre és H2O. I no està de més recordar aquest signe que ens marca als habitants d’aquesta casa, expressió de naixement a una vida nova en Déu Amor i que ens fa família.
- Ja està? No. Posem-hi una mica d’encens, que perfumi la nostra llar d’un aroma penitencial, que cal demanar perdó pels pecats comesos i per l’escàndol generat.
Diuen que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. És una actitud mantinguda en el temps. Ajudem-nos doncs, a mantenir la casa neta, que no és una cosa feta d’una vegada per sempre.
Escrit mentre té lloc a Roma la cimera sobre la protecció dels menors a l'Església
