Hi ha quatre verbs que descriuen la manera com Jesús procedeix per estimar i servir als seus. Es una seqüència que trobem a les multiplicacions dels pans i dels peixos però, sobre tot, al darrer sopar amb els seus amics. Aquests verbs són: prengué, beneí, partí i repartí.
Prendre és tenir la llibertat interior de poder disposar de les coses sense apoderar-se’n, ni que elles s’apoderin de tu. Prendre és fa demanant permís a allò altre, per a crear junts el que és més que la suma de tots dos. Així, va prendre el pa Jesús.
Beneir és donar gràcies per que ets a punt de perllongar-te en allò que tens entre mans. Beneir és reconèixer aquell qui t’ha donat els sentits per percebre, el cor per estimar i la raó per entendre que mai seràs sol. A Déu el reconeixes i l’estimes en tot allò que et posa a l’abast. Beneint alçava la copa Jesús.
Partir és descobrir que al voltant teu hi ha altres que no gaudeixen del que és a les teves mans. I quan ho veus no pots fer altra cosa que posar en acte el que sents. En partir-ho acceptes el risc de tenir-ne menys per tu, però estàs convençut que l’essencial no s’esmicola quan es parteix per amor. Més aviat es multiplica. Així s’oferia Jesús.
Finalment, repartir és acostar-se a l’altre per donar-li el que t’ha arribat i vols que sigui de tots. Repartir és fer personal l’obsequi, retornant a l’altre la dignitat, potser qüestionada. Així va estimar Jesús.
Si vols configurar-te al seu estil prova el bé que et farà procedir així: prendre, beneir, partir i repartir.
