Escolta'm, Déu meu, jo no havia parlat mai amb Tu!
Avui voldria saludar-te. Com va, això?
No sé si ho saps, em deien que no existies,
i jo, pobre de mi, vaig creure que era veritat.
Mai no havia mirat la teva gran obra,
però ahir, des d'aquell cràter que va fer un obús,
vaig veure el teu cel ple d'estrelles
i vaig comprendre que m'havien enganyat.
Ja és ben curiós:
en aquest terrible infern
he trobat la llum per mirar la teva Faç.
Després d'això, no tinc moltes coses per dir-te,
sinó només que estic content d'haver-te conegut.
Després de mitjanit hi haurà l'ofensiva,
però no tinc por. Sé que tu vetlles.
El senyal! ...Bé, Déu meu, me’n haig d'anar...
T'he agafat afecte...
Et voldria dir encara que, com ja saps, la lluita serà dura,
i potser aquesta nit trucaré a la teva porta.
Encara que mai no havíem estat amics,
¿em deixaràs entrar si vinc a veure't?
Mira, estic plorant.
Veus, Déu meu?
Estic pensant que ja no sóc dolent.
Bé, Déu meu, me n'haig d'anar.
Bona sort!
És estrany, però ja no em fa por la mort.
Un soldat anònim mort durant la Segona Guerra Mundial.
Has anat llegint a poc a poc el text. Potser és la primera vegada. És possible que una certa commoció envaeixi el teu cor. Deixa’t anar. No posis resistència a un text tan transparent i net. Vibra amb els sentiment i la llum d’aquest soldat anònim. Feia poques hores que havia descobert a Déu i el tractava, com el que és, un Amic. Les seves llàgrimes, enmig de la terrible i injusta guerra, regaven la terra com una llum enmig de la foscor total.
Què és el que més t’ha impactat d’aquesta pregària?
I tu... com et trobes en relació a Déu?
Potser sents la necessitat de refer-la?
Ara comencem el camí vers la Pasqua. Un bon moment per renovar la teva amistat amb Déu. Per molt malament que estiguis no hi ha comparació amb un camp de batalla com el que va viure el nostre amic soldat anònim. Des del cràter de l’obús, mirant el firmament, va deixar-se seduir per Déu. Estiguis en els forats que estiguis, mira amunt, si us plau, i prega.
