Nos fue trabando la rutina
fue llenando de vacíos
fuimos hablando la palabra
y explotando en puros líos
Me deseo suerte amor
ya me voy al olvido
solo le pido a dios
darte alivio
Arde, arde el cielo y el dolor
Arde mi espíritu, arde el amor y la luz
Arde el cielo, amor
Sale el halcón, sale el demonio
Un infierno, un manicomio,
gritos violencia, platos rotos
cómo ciega la demencia
Solo yo te pido amor
que nunca te abandones
Solo le pido a dios
darte alivio
Arde, arde el cielo y el dolor
Arde mi espíritu, arde el amor y la luz
Arde el cielo, amor
Sangra, sangra el cielo y la luz
Sangra mi espíritu
Arde el amor y la luz
Arde el cielo amor
Trozos del cielo en ardor
Trozos del cielo en ardor
Se está quemando el cielo.
Un crit prou eloqüent. El cel crema. Podem interpretar la cançó, amb el permís dels Maná, com que el Cel, l'Amor, la Llum: Déu crema davant un món que es trenca per la violència, la injustícia...
Una invitació a cremar amb Ell i amb tots aquells als qui l'esperit els encén davant el dolor del món.
Podríem preguntar-nos: Crema el nostre cor o estem cecs davant el dolor, davant tanta demència? Som capaços de donar consol al qui pateix?
I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
