Ves que aquest dematí m'he aixecat fent un bot m'ha arribat un missatge deia: sobretot carinyo hem de parlar, hi ha quelcom important. Hem quedat en un bar, ha entrat titubejant, parlava d'un tal Pau que havia esdevingut un amic de veritat, un company pistonut, ha deixat un sospir, ha parlat un moment i ha marxat corrents. I no sé el que m'ha dit, però semblava important.. I no sé el que m'ha dit, quin gran interrogant.
Més tard un vell amic m'ha trucat fet un nyap, des d'un àtic del centre m'ha vist caminant, m'ha dit: bon amic meu m'has de fer un gran favor jo demà no hi seré.. i ha saltat pel balcó. I no sé el que m'ha dit però semblava important, i no sé el que m'ha dit, ha volat un instant,...
Me'n recordo perfectament de l'olor del primer noi amb el que vaig sortir, del color de la seva pell quan el feia posar nerviós, o de la sensació del batec del meu cor quan li vaig fer la primera carícia. Me'n recordo perfectament de la mirada de la meva mare els darrers dies d'hospital, de l'escalfor de la seva mà en contacte amb la meva, de la sensació de no voler-me adormir en cap instant. Me'n recordo perfectament de quan Déu em va rescatar de mi mateixa, de la sensació d'amor profund, de tots els detalls de la capella on ens vam trobar, del tacte de la creu on vaig pregar dia rere dia. ... ho recordo com si fos ara mateix, tanco els ulls i puc sentir-ho. Les coses importants... Les coses importants en moments importants... Les coses importants en moments importants amb persones importants... es recorden. I SI NO SAPS EL QUE T'HA DIT... PERÒ SEMBLAVA IMPORTANT...! (...ha entrat titubejant, ha deixat anar un sospir, m'ha mirat fixament... )
Què és l'important?
