Sopa de Cabra
Plou i fa sol
Camins que ara s'esvaeixenCamins que hem de fer solsCamins vora les estrellesCamins que ara no hi sónVan deixar-ho tot, el cor encès pel món Per les parets de la mort sobre la pellEren dos ocells de foc sembrant tempestes;Ara són dos fills del sol en aquest desertMai no és massa tard per tornar a començarPer sortir a buscar el teu tresorCamins, somnis i promesesCamins que ja són nous No és senzill saber cap a on has de marxarPren la direcció del teu corMai no és massa tard per tornar a començarPer sortir a buscar el teu tresorCamins que ara s'esvaeixenCamins que has de fer solCamins vora les estrellesCamins que ja són nous
nous, vida nova.
Aquesta cançó és la història d'una aposta inesperada, d'algú que re-empren la seva recerca seguin el dictat del cor. És quelcom semblant a allò que experimentaren dos homes abatuts camí d'Emaús, Algú els va encendre els seus cors...
"Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre:- No és veritat que el nostre cremava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les escriptures?Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem." (Lc 24, 30-33)
