Els Pets
Agost
Que des que comença el diafins a l'hora de dormiruna veu tendra i senzillaendolceixi el teu camí. Que malgrat les ganes bogesde trucar-te que ara tinccap paraula, cap penyora,entorpeixi el teu destí. Que la sort que ara et gira l'esquenaet retorni l'amor que fins ara només has donat. Que les hores compartideset provoquin un somrís;Ara que ja no m'estimestan de bo siguis feliç Ara que ja no m'estimesper favor, sigues feliç.
...que surti el Sol per a tothom!
La cançó ens diu que, malgrat haver-hi un trencament en una relació personal, es pot desitjar la felicitat per a l'altra persona. Ara bé, aquesta actitud tan simple no és qualssevol cosa, més aviat és la base de coses tan importants com la no-violència o l'evangeli mateix. És a dir: malgrat que l'altre no respon als meus interessos, o bé hi han incompatibilitats o diferències, l'altre té un valor per ell mateix i no passa a ser un adversari demonitzat sinó una altra persona que comparteix la mateixa vida que nosaltres."La no-violència és el missatge central de la Bíblia, tal com jo entenc la frase que diu Crist al sermó de la muntanya: ‘feliços els pacífics'". (Gandhi) Posat això en color cristià podem dir que Jesús no critica mai les persones per elles mateixes, sinó les seves actituds, allò que fan o deixen de fer. Jesús salva sempre la persona. Sigui la persona bona o dolenta Déu fa sortir el Sol també per a tots. Recordem-ho: »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos (Mt 5, 38-48)
He somiat la felicitat
Arribar a aquest estat de desitjar la felicitat de l'altre de manera gratuita no és fàcil. Hi ha quelcom de "regal", de "gràcia", que cal demanar. Per a nosaltres aquesta gràcia la trobem en la pregària, mirant i desitjant la forma de veure les coses com les veia Jesús. Aquí tens les paraules d'algú que va voler que els altres fossin feliços: Avui, quan en el món és negra nit,en l'esperança que em dóna la Bona Nova,crido ben fort la meva feen el futur de la humanitat.No vull creure que les circumstàncies actualsdispensin els homes de fer una terra millor.No vull creure que l'ésser humànomés és un bri de pallaque el corrent de la vida fa boleiari que no pot influir en resen el curs dels esdeveniments.No vull compartir l'opinió dels qui pretenen que l'home és captiude la nit sense estrelles del racisme i de la guerra,que l'aurora radiant de la pau i de la fraternitatno serà mai una realitat.No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuenque els pobles davallaran l'un rere l'altreen el terbolí del militarismecap a l'infern de la destrucció termonuclear.Jo crec que la veritat i l'amordiran la darrera paraula,que la vida, encara que de vegades sembli vençuda,resta sempre més forta que la mort.Jo crec fermament que,fins i tot enmig dels obusos que esclateni dels canons que tronen,hi queda sempre l'esperança d'un matí assolellat.Jo goso creure que un diatots els habitants d'aquesta terra podran rebretres àpats a la jornada per a la vida del cos,l'educació i la cultura per a la salut de l'esperit,la igualtat i la llibertat per a la vida del cor.Crec també que un diatota la humanitat reconeixeràque Déu és la font del seu amor.Jo crec que la bondat ens salvarài que donarà, com a fruit, la pau.El llop i l'anyell pasturaran junts,cada home podrà seure tranquila l'ombra de la seva figuera, a la seva vinya,i ningú no haurà de tenir por de res.Martí Luther KingAl moment de la recepció del premi Nobel de la Pau, 1964
