Els Pets
Respira
Al davant del balcó de casaa través d´un llençol groguencel terrat indolent s´empassaun sol que és de mel.La ràdio del bar escampa el Barçaque perd a la mitja part.Just damunt del balcó de casala xiqueta del pis de baixfa l´amor espantada amb l´homeque s´ha de casardemà amb sa mare que s´entaulai l´espera per sopar.Llavors quan me n´anavad´algun racó ha vingutuna cançó oblidadaque ha fet que torni a pensar en tu.Al costat del balcó de casala rutina dels quarts de nouporta els crits d´una veu trencadaque no esquiva els cops.L´escombra del bar recull el Barçaque ha empatat i de penal.Jo m´he quedat a casapensant si aquesta nituna cançó oblidadaet fa tornar a pensar en mi.
Ja ho veus Senyor, s'acaba el disc i la darrera cançó em convida a mirar la ciutat altra vegada des del balcó de casa. Aquí tens aquest món que Tu avui m'has volgut donar, te'l torno, és teu; i Tu l'estimes amb tot el seu jull i el seu blat, fas sortir el sol sobre bons i dolents.Això és el que hi ha: dóna'm gràcia per descobrir-te cada nit en el dia que està caducant com el iogurt de la nevera i així seguir confiant en Tu.Jesús: que mai falti una cançó oblidada que em faci tornar a pensar en Tu.
