Els Pets
Respira
Quan cada dimarts em preguntes si estàs grassa,Quan truques plorant i em dius el què et passa.Quan burxant-te el nasEm parles d'un lloc d'ÀsiaI em dius que te'n vasEt miro i m'agradesQuan tot es mou es mou per tu,Quan tot és nou Ho veig sempre amb tu.Quan no tinc son et tinc a tu,Et miro i dorms.Quan fas el posat Que sé que fas quan t'enfades,Si perdo les clausUna altra vegada.Quan riem plegatsPer coses que no fan gràciaO estem emprenyats,Et miro i m'agrades.Quan tot es mou Es mou per tu.Quan tot és nou ho veig sempre amb tu. Quan no tinc son et tinc a tu,Et miro i dorms.
Heu vist la pel·lícula "Family man"? Val, d'acord, és ianki a rabiar, però no em direu que no desitjarieu mirar a la gent com en Jack mira la seva dona mentres dorm, oi?. És només vivint el carpe diem a fons, perdent el temps contemplant amb simpatia a la gent, que trobem un nord a la nostra vida pel qual jugar-s'ho tot. És des d'aquí que Sta. Teresa digué allò de " Nada te turbe... sólo Dios basta". T'imagines a tu mateix mirant el rostre de la gent que estimes mentre dorm plàcidament?, T'imagines mirant la pinta de Jesús dormint sota els estels ple de joia i, al mateix temps, fet pols per una jornada de curro per la Galilea?... ... i viceversa: T'imagines com Déu Pare et mira mentre tu te'n vas al sobre?, què et diu?, com et coneix?. Guaal·laaa nen!
("Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, tu saps i quan m'aixeco (...) Tu has creat el meu interior, m'has teixit en les entranyes de la mare" (Salm 138-139))
