Elevació
U2
All that you can’t leave behind
High, higher than the sunYou shoot me from a gunI need you to elevate me here,At the corner of your lipsAs the orbit of your hipsEclipse, you elevate my soulI've lost all self-controlBeen living like a moleNow going down, excavationHigher now in the skyYou make me feel like I can flySo high, elevationA star lit up like a cigarStrung out like a guitarMaybe you could educate my mindExplain all these controlsI can't sing but I've got soulThe goal is elevationA mole, living in a holeDigging up my soulGoing down, excavationHigher now in the skyYou make me feel like I can flySo high, elevationLove, lift me out of these bluesWon't you tell me something trueI believe in youA mole, living in a holeDigging up my soulGoing down, excavationHigher now in the skyYou make me feel like I can flySo high, elevationElevation...Elevation...
Alto, más alto que el sol me disparaste desde un arma necesito que me eleves aquí, en el rincon de tus labios mientras la órbita de tus caderas se eclipsa, tu elevas mi alma Perdí todo control de mí mismo estube viviendo como un topo ahora descendiendo, excavación yo y yo en el cielo me hiciste sentir que puedo volar tan alto, elevación Una estrella encendida como un cigarro acordada como una guitarra quiza puedas tu educar mi mente explicar todos estos controles no se cantar pero tengo alma el objetivo es la elevación Un topo, viviendo en un agujero, desenterrando mi alma descendiendo, excavación yo y yo en el cielo me hiciste sentir que puedo volar tal alto, elevación Amor, elevame de esta tristeza no me dirias algo verdadero? Yo creo en tí Un topo, viviendo en un agujero, desenterrando mi alma descendiendo, excavación yo y yo en el cielo me hiciste sentir que puedo volar tal alto, elevación Elevación...
... sense evasió.
En color cristià aquesta cançó ens suggereix que per cercar a Déu cal elevar-se vers la veritat, "sortir del propi voler, amor i interés" que diu Sant Ignasi. Elevació no és evasió, sinó un camí de llibertat per a poder seguir al Crist fins a unes alçades que mai ens hauríem imaginat, unes alçades que ens fan devallar fins als inferns. Quan més ens elevem vers Déu més ens sentim convidats per Ell a anar vers on Ell desitja habitar, allà on sembla més absent. És així que entenem que una mística com Santa Teresa de Jesús recomani cercar allò més elevat "entre los pucheros", en allò més rutinari. Després de tastar al Crist ja no volem viure més com un talp, tot allò que no ens eleva cap a Ell ens sembla brossa:
Però aquestes coses que per a mi eren guanys, pel Crist les he considerades pèrdues. Més encara, tot ho considero una pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a ell; no tinc, doncs, una justícia pròpia, la que prové de la Llei, sinó que tinc la justícia que se'ns dóna per la fe en Crist, la que prové de Déu i es fonamenta en aquesta fe.Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort, esperant d'arribar a la resurrecció d'entre els morts.No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d'apoderar-me'n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi.Germans, no em penso pas que ja me n'hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist. (Filipencs 3, 7-14)
