Com puc deixar de cantar?
Bruce Springsteen
We shall overcome
My life flows on in endless songAbove earth's lamentationI hear the real, thought far off hymnThat hails the new creationAbove the tumult and the strifeI hear the music ringingIt sounds an echo in my soulHow can I keep from singing?What through the tempest loudly roars,I hear the truth, it livethWhat through the darkness round me closeSongs in the night it givethNo storm can shake my inmost calmWhile to that rock I'm clingingSince love is lord of Heaven and earthHow can I keep from singing?When tyrants tremble, sick with fearAnd hear their death-knell ringingWhen friends rejoice both far and nearHow can I keep from singing?In prison cell and dungeon vileOur thoughts to them are wingingWhen friends by shame are undefiledHow can I keep from singing?
Mi vida fluye en una canción sin final Por encima de las lamentaciones de la tierra Escucho lo real, pensamientos de un himno a lo lejos Que aclama la nueva creación Por encima del tumulto y del barulloOigo la música sonandoSuena como un eco en mi alma ¿Cómo puedo negarme a cantar? A través de los fuertes rugidos de la tempestad Oigo la verdad, está vivaQue me atrapa a través de la oscuridadMe regala canciones en la noche Ninguna tormenta puede agitar mi más íntima calma Mientras siga aferrado a esa roca MIentras que el amor sea el señor del cielo y la tierra ¿Cómo voy a negarme a cantar? Cuando los tiranos tiemblen, enfermos de miedo Y oigan las campanas tocando por su muerte Cuando los amigos se regocijan igual cerca que lejos ¿Cómo puedo negarme a cantar? En la celda de prisión y en el horrible calabozo Nuestros pensamientos hacia ellos vuelan Cuando los amigos son incorruptibles por la deshonra¿Cómo voy a negarme a cantar?
... cantem perquè vivim.
Cantem perquè vivim, perquè som persones en el món i el que hi passa ens afecta, perquè sempre hi hauran coses que agrair i coses que denunciar.Cantem perquè ens ho demana l'estòmac. No per guanyar un sou ni per penjar-nos medalles, sinó perquè és una tasca que ens ha estat encomanada i en la que ens hi juguem el ser més humans. El nostre cant és gratuït perquè és compromés:"Tanmateix, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat: ai de mi si no anunciés l'evangeli! Si m'ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l'evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l'evangeli em dóna." (1ª Corintis 9, 16-18)
Vull cantar...
Vull cantar la vida que comença,tararejar els dubtesque a voltes em deturen,i convertir en músicales llàgrimes.Vull fer una balada de justiciai una sambaper a pronunciarla pau en mil idiomes.Que el perdó sigui cantat com una rumbai l'esperança s'anuncïia cops de timbal i trompetaQue la fe tingui la lletra d'un boleroi la teva història,fascinant i única,sigui una nadalaper a tot l'any.José M. R. Olaizola (extret de www.pastoralsj.org)
